Arribares a la platja com una metàfora de la creació, Gràcia escindida d’una tela de Sandro Boticcelli. Havies passat, criatura anònima i perserverant, la zona de roques i pedres seguint el caminoi de terra empolsimada. En arribar a la zona d’algues et vares treure les sandàlies. Avançaves per l’arena amb el teu vestit ample
Havia decidit que avui seria un dia especial. Mentre s’afaitava, rostre de pallasso decrèpit, així mateix pensà que, potser, aquestes coses no es poden instaurar. No depenen d’un mateix. Arrufà el nas, entre la boira del bany, pel vidre, retrovisor entelat, contemplava la imatge fugaç del seu atropellament. En un pas zebra, un cotxe vermell,
Majestat, Avui a l’escola ens han dit si volíem participar en un concurs Què és un rei per a tu? La mestra, ens ho ha dit una mica de cap de dent, sense gaire entusiasme. Els alumnes tot d’una ens adonam de les coses. Segurament la direcció la hi deu haver obligada. Ja se sap,
(Aquest microconte va ser llegit la nit de sant Sebastià a Can Alcover, casal del poeta Joan Alcover que va ser llegat a l’Obra Cultural Balear. Era un acte reivindicatiu, d’escriptors i el món literari, contra la bilingüització dels premis Ciutat de Palma i, també, contra aquesta croada (no té res a veure amb el
En el meu primer post literari, titulat La dona que donava conversa als vianants, un lector em va fer un amable comentari. A partir d’aquest comentari, n’he bastit una petita història. Fa uns dies en vaig publicar la primera part. Aquí teniu la segona. […] I aquell, per què em mira? No estava bé sepultat
El meu primer post a la secció Confitura de paraules, va rebre un amable comentari. A partir del qual he bastit aquest petit conte. És senzillament un exercici literari, que ningú no hi cerqui moralitats ni posicionaments ideològics. Us l’oferiré en dues tongades. Aquí teni la primera part. (Definitivament avui no calia mentir a
El trenet, enquistat a l’andana, tenia un alenar feixuc. Havia traginat molta carn humana al Dijous Bo. En el vagó, molt entre línies, s’hi podien desxifrar alenades alcohòliques, restes de fum, de porro, aromes multiracials de desodorants globalitzats. Tot necessitava calma. En els seients del meu compartiment, una dotzena esparsa de rostres maldaven per arribar