dij0ous, 28-8-2025
El filòsof alemany Theodor Adorno va dir fa molts anys que després d’Auschwitz escriure poesia era un acte de barbàrie.
Auschwitz representa el punt més alt de la Xoà, la bestiesa que va cometre el règim nazi contra el poble jueu. Una barbaritat de proporcions inaudites.
En el resum, la frase de l’Adorno venia a dir que de la vergonya que ens hauria de fer haver arribat a tals extrems de dolenteria, la poesia havia de ser bandejada. El món havia canviat per a sempre. Això era l’any 1945.
Avui any 2025 em sembla que ho estem superant. Ja sé que la xoà va ser de sis milions de persones i la bestiesa de Gaza només serà contra un milió.
Hi ha una gran diferència és cert, però el que estava passant als camps d’extermini nazis, no ho sabia ningú o molt poca gent. De fet, encara avui hi ha gent que ho nega.
El desastre de Gaza l’estem veient cada dia, en directe, a l’hora de dinar i a l’hora de sopar.
Cada dia als telenotícies surten els xiquets morint-se de fam, els metges que no poden atendre ningú perquè no hi ha lloc on atendre’ls, mares que no poden donar de mamar als seus fills, gent que corre buscant menjar i els soldats israelians que els assassinen impunement, i així cada dia i ho sap tothom.
I el macarra americà rient i el macarra jueu, amb el recolzament d’alguns governs europeus, acusant de terrorisme qui gosa protestar. I els moros rics que no mouen ni un dit, organitzant partits de futbol.
Es el triomf del filldeputisme.
Després d’Auschwitz, sense poesia i després de Gaza?
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!