dijous, 15-5-2025
S’ha signat un pacte nacional per la llengua.
Sabem que el català està perdent terreny pel que fa al seu ús popular. Si no hi posem remei, el català es perdrà. En quants anys? No ho sabem.
S’ha signat un pacte per la llengua, impulsat pel govern i es presenta com un revulsiu important en aquesta dinàmica de perdedors que portem.
Junts i la CUP no han volgut signar el pacte que han signat els partits que sempre s’hi apunten i, també, sindicats, patronals i organitzacions laborals i culturals que no eren habituals en aquesta mena de documents. Podria semblar que hem arribat a un bon punt de sortida. No ens enganyem i no tirem coets.
Una cosa són les paraules i les declaracions d’intencions i una altra, la realitat que podem esperar.
Són massa anys de promeses, de bones paraules i afalacs que després són incompliments sistemàtics per part del govern espanyol.
Com a resum: si la darrera paraula l’ha de tenir el Gobierno espanyol i els seus jutges, ja cal que no ens fen cap mena d’il·lusió.
Nosaltres podem dir el que ens sembli que ells tindran preparat el seu Marchena de torn i ja hi tornarem a ser.
La llengua és la nostra senya d’identitat i se la volen carregar. Ho sabem del cert.
No cal ser un gran filòleg per saber que si és difícil mantenir viu un idioma minoritari tenint l’estat a favor, tenint-lo en contra no fa falta un pacte per la llengua, el que cal és una declaració d’independència clara i contundent.
Això ho sap tothom. No cal ser lingüista.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!