dijous, 13-3-2025
Diu la dita que com més maror, més peix. Es una forma casolana de dir que quan hi ha desordre, hi ha més possibilitats de fer captures. No entrem en detalls.
Com que estem vivint una època especialment revolta, els aprofitats i els llestos surten cada dia als diaris i ens omplen el cap de notícies.
La tercera guerra mundial que sembla a punt de començar, per exemple. Tenim tres o quatre personatges decidits a posar-la en marxa i només es detindran amb l’amuntegament de poder, de diners i amb les súpliques de milers d’honestos ciutadans agenollats als seus peus demanant-los clemència.
Són tan absolutament imbècils que es pensen que la gent els admira i els estima.
El poderós que creu, erròniament, que és estimat pels pobles que té subjugats. D’això ja en va parlar l’emperador Marc Aureli al nostre segle II.
A banda dels líders mundials, en tenim més de llestos. Hauríem de nomenar el jutge Llarena, que és un personatge que també recollirà pròximament alguna medalla. Ara que lo Marxena s’ha jubilat, potser serà ell qui rebrà la medalla. Ben bé segur. Cal pensar però, que, animats per la perspectiva laudatòria, potser tres o quatre magistrats optaran a la distinció i en veurem de sonades. Com més maror, més peix.
A banda del cacau que ja tenim muntat, se’ns obre un nou front amb el cas de la guerra d’Ucraïna i la despesa militar. Espanya, poc o molt, ha de col·laborar.
El PP i la justícia espanyola manipuladora, s’han de posar en contra. Aquí tindrem també un festival interessant.
No perdrem pistonada.
Salut i república
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!