dijous 13-2-2025
De vegades passa que el soroll de la notícia ens impedeix sentir el crit de la gent que tenim al costat.
Trump diu que vol netejar Palestina de palestins i es munta una saragata tan gran, tan potent, que no ens deixa sentir la veu de la gent que a Mallorca, i a tot arreu, de fet, no pot pagar el lloguer d’un pis i ha de viure en tendes de campanya o en autocaravanes.
I estem parlant de treballadors en un territori privilegiat i del segle XXI. Estem parlant de treballadors que formen part, la part més dèbil segurament, d’una societat modèlica i exemplar.
Hi ha qui diu que el soroll que ens envolta i el desgavell que tenim organitzat l’estan patrocinant uns quants brètols per tal que nosaltres, la gran majoria, no sapiguem què és el que està passant i que ens assabentem dels fets un cop no tenim cap possibilitat d’intervenir ni de fer res sinó comprovar, sorpresos, que efectivament els pagesos desconvoquen les protestes que tenien projectades, que el Mazón segueix sent el president de la Generalitat valenciana, que el nuvi de la senyora de la fruita és un pispa, que el Pablo Hasél encara està a la presó, que el català segueix reculant a les universitats catalanes en nom de la pluralitat i la bona educació i que els independentistes catalans van d’un cantó a l’altre mirant de quedar bé amb tothom, eixamplant la base i perdent dos o tres llençols a cada bugada.
Com més va però, és més evident que sense la independència no tenim res a pelar.
En això estem.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!