dijous 7-11-2024
Hi ha gent a València que ho ha perdut tot i no com a metàfora, és que ho ha perdut tot, textualment, tal com sona.
La gestió derivada de la profunda incompetència del govern valencià ha generat entre la població un malestar, una ràbia de molt difícil solució .
Encara sort que hi ha un fort moviment de solidaritat amb les víctimes.
Alguna gent proclama que “el poble salva al poble”. La frase està bé, té unes connotacions lleugerament populistes, anarquitzants, franciscanes, que dona bo de sentir-les, però ja cal que no ens enganyem: és el govern que té l’obligació de salvar el poble, és el govern que ha de posar les màquines, el material i la gent necessària per ajudar el poble.
I afegim que per a salvar el poble cal comptar amb gent capaç. No n’hi ha prou amb quatre polítics de pa sucat amb oli, perfectament incompetents i un nombre indeterminat de fatxes mirant de treure beneficis de la circumstància.
Anant bé caldran segurament un parell de mesos, o més, per tornar a una certa normalitat.
Es queixava una dona perquè els aliments que li donaven, no li servien de res. “Sense mobles, sense ni una cullera, sense cuina i sense casa, què n’he de fer de quatre llaunes de tonyina, quatre pots de cigrons o tres quilos d’arròs?”
La solució no és l’amuntegament de productes tot i que són absolutament necessaris. Cal tenir la infraestructura necessària i això serà molt difícil d’aconseguir sense un equip humà molt preparat.
No goso ni suggerir la solució.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!