dijous, 10-10-2024
Sembla que hi ha un moviment tendent a cercar una nova estratègia, un full de ruta que ens ha de servir per avançar en el difícil camí que ens hem decidit a seguir.
El nostres partits estan embolicats en la seves guerres particulars i no sembla que hagin d’aclarir gaire cosa. Haurem de passar d’ells.
L’única cosa que tenim més o menys clara és el desig d’independència i potser encara n’hauríem de parlar.
Acceptat però, que tots volem la independència el gran problema és el mètode. Quina és la millor manera d’aconseguir-la?
Aquí sí que entrem en un jardí de grans proporcions.
Alguna de les teories afirma que el que hem de fer és ampliar la base social, de manera que sigui una gran majoria de la societat que la demani. Per això volen pactar si cal amb el dimoni i eixamplar la base.
Uns altres creuen que el millor és assegurar el benestar de la societat i que la independència, si és necessària, ja ens vindrà donada per les circumstàncies. Per Europa, diuen.
Uns altres, més partidaris de l’enfrontament continuat, creuen que l’important és fer caure l’estat espanyol i la seva essència: monarquia, exèrcit, església i capital extractiu, que no cal cap pacte amb ningú i que com més soroll farem, millor ens anirà.
Cadascuna de les opcions té els seus punts forts i els seus punts dèbils no cal dir.
Decidir quina és l’estratègia oportuna ens pot costar molt. I paracomptem perquè l’enemic té l’estratègia perfectament dissenyada i la maquinària preparada per esmicolar-nos.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!