Dijous 25-9-2025
No s’albira en la llunyania cap mena d’esperança. Els darrers esdeveniments internacionals no han aportat cap motiu de joia.
Les grans organitzacions internacionals, sobretot les dedicades a la col·laboració, al progrés i a la gent en general, aniran desapareixent perquè els països implicats no volen saber-ne res i molt menys encara seguir pagant.
Hi restaran, si de cas, les aliances militars, no totes, i algunes de les econòmiques.
Organitzacions mundials de l’agricultura, del treball, de la salut, del desenvolupament, del medi ambient, de la infància, del canvi climàtic i dels refugiats, es fondran en benefici del capital, del negoci, del campi qui pugui i de la llei del més fort.
El gran capital controlarà els mitjans de producció i els de comunicació. Algú pot dir que això ho ha fet sempre i exceptuant , sembla, una tribu de la Mongòlia interior, és cert.
Avui però, ho estan fent més a la vista que mai.
Parla un mangarrufo o altre a la seu de les Nacions Unides i se n’assabenta tot el món, en directe.
Ho hem dit en alguna altra ocasió, és l’imperi dels macarres.
A Espanya, hi ha el Partido Judicial, o també són macarres? és possible.
Tenim doncs, alguna possibilitat de sortir-nos-en amb elegància? En tenim una: com que hi ha tres o quatre macarres oficials potser que en la lluita entre ells, hi hagi algun gest que ens pugui afavorir.
No està molt clar.
Caldrà estar molt atents a la jugada.
Naturalment no ens refiem de cap del tres o quatre.
Nosaltres a la nostra.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!