Dijous, 2-7-2026
Un dels nostres problemes és que sabem bastant bé com està funcionant el món.
No les causes, que això no ho sap ningú, sinó com està funcionant.
Cada dia ens fan amplis resums del que ha dit l’un i del que ha contestat l’altre.
De pas sabem que han signat uns acords de pau, mentre anaven dient que no valen per a res, prometen ajudar els més necessitats i simultàniament els massacren amb bombes de fòsfor o els deixen morir de fam.
Això cada dia.
Hi ha estès pel món un desgavell d’una tal magnitud que, segons com, tenim la sensació que ens deuen estar enganyant perquè no poden ser tan rucs.
Com és possible haver arribat al primer quart de segle XXI amb un grau semblant d’estupidesa mundial? Es una mica estrany.
Fa molts anys, quan vaig començar a llegir, vaig tenir la sensació que la humanitat, Europa, la cultura jueu-cristiana, la intel·lectualitat esquerranosa, els anarquistes, els estudiosos en general, serien capaços de portar la humanitat a una millora considerable, pensava que després de ben bé 3000 anys de picar la pedra alguna cosa aconseguirien.
Després, conforme anava llegint més, mirant la tele, i les xarxes, vaig anar veient que no, que no hi ha cap intenció de millorar res.
Els nostres líders, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, es dedica a robar per construir-se un futur personal a l’alçada dels seus coneguts, amics i enemics.
No em facis dir noms que són ben coneguts de tothom.
Colla de carteristes.
Vull creure que, malgrat tot, alguna alternativa tindrem, no?
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!