Dijous, 12-2-2026
Portem uns dies francament accidentats.
A banda de les múltiples guerres que tenim en marxa assolant el planeta hi ha les diverses situacions insostenibles a les que ja ens hem acostumat i diràs que no passa res.
Estem arribant en un punt que hi ha una tal acumulació de notícies que ja no fem cas ni tampoc.
No passem un dia sense un ensurt o altre.
La classe política no sembla decidida a donar-se ni un dia de descans i cada dia protagonitza una bestiesa o altra.
Per si no en teníem prou, fins i tot la meteorologia sembla que s’ha destarotat una mica i no ens deixa parar: terratrèmols, esllavissades, aiguats fora de mida, inundacions, caigudes d’arbres, allaus, hem tingut de tot.
Per primera vegada en anys, hem tingut un dia que el vent també ha fet de les seues. No havia passat mai.
S’ha paralitzat el país per la por al que podia passar. Es com si estiguéssim saturats de males notícies. Una mica farts, com qui diu.
Malgrat tot, han passat també coses a les que caldrà estar atent i col·laborar sempre que sigui possible.
De la manifestació anti-rodalies ha sortit un moviment que es diu: Renfe, fora de Catalunya, han protestat els pagesos, ocupant alguns carrers de Barcelona, els metges demanant millores salarials i laborals, la gent d’Ensenyament protestant per la seva situació. Massa poc.
Totes aquestes protestes han de ser molt ben rebudes perquè demostren que no està tot perdut.
Tenim ganes de millorar i sabem que és possible.
Si ens queden ànims per protestar es que estem vius.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!