dijous 9-10-2025
Es cert que mirant les darreres notícies no queda gaire marge per l’esperança però no hem de perdre mai aquella punta d’il·lusió que ens acompanya des de la més tendra infància.
Som-hi doncs. Un bon motiu de joia és que Natanyahu, representant el poble jueu, i Hamàs, representant el poble palestí, amb l’ajut del Trump, en el paper del bon samarità, han arribat a una acord de pau.
De fet encara no saben els termes de l’acord, ni quan començarà a funcionar ni quin abast ha de tenir però sembla que tothom està ja prou content, que els hostatges tornaran a les seves llars i que el presoners de totes dues bandes tornaran a casa seva, cadascú a la seva vull dir.
Tampoc ens sorprendria especialment que mentre no es posi en marxa el pla de pau, segueixin bombardejant la gent indefensa. Sempre ho han fet així.
A la Casablanca han començat, per si de cas, la campanya per tal que el proper premi Nobel de la pau, sigui per l’esforçat Trump i la seva gestió al capdavant dels constructors que han de reedificar Gaza i voltants.
Llepaculs de tot el món han començat la seva tasca magnificatòria i alego ompliran televisions, ràdios, xarxes socials, diaris i revistes amb reportatges i articles reforçant la idea. Ben segur que se’n sortiran. Són els avantatges del poder.
Resolt el tema palestinià, potser que ens podrem dedicar a saber què està passant al Sudan, al Txad, al Iemen del Sud a Tahití i al Congo.
Esperarem a tenir tot això resolt per mirar què està passant a casa nostra o ens hi posem ara?
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!