dijous, 8-1-2025
Ha passat Cap d’any i Reixos i tot.
Ja tenim els mitjons, les calces i les colònies que havíem demanat i tornem al ritme habitual de cada any.
Aquest any però, no pinta gaire bé. No hem començat bé, no ens enganyem.
Acabades les Nadales i les felicitacions, ens trobem davant d’una de les batusses més sonades dels darrers anys.
No recordo des del temps de la guerra freda i les amenaces d’uns i altres, cap episodi semblant. Tenim el país que es vanta de ser el líder de la democràcia mundial, dirigit per un megalòman que vol apoderar-se de tot el continent americà i més i tot.
Sense demanar cap permís, ha enderrocat el govern del veneçolà Maduro, que se veu que també és de la crosta de coco, ha amenaçat la resta de països americans, amb el Canadà inclòs, i, de pas, diu que es quedarà amb Groenlàndia amb la connivència, o no, de la resta d’Europa.
La majoria de líders europeus segueixen cantant nadales perquè no saben ben bé quin paper és el seu i què han de fer.
Si s’enfronten al líder, poden acabar molt malament i si no, estan perduts. Poques alternatives.
Lo Putin va tirant bombes i el Xi Jimping porta un martell a la mà, esperant les notícies.
Els moros segueixen tenint fills i resant molt.
Un començament d’any francament esperançador. Ja es veu prou. I nosaltres què hem de fer? què podem fer?
Amb tots els respectes crec que hem de deixar que es vagin matant uns i altres mentre vigilem la nostra identitat, la nostra supervivència.
Si sobrevivim ja haurem fet prou. Agafem aire.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!