Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

8 d'agost de 2006
Sense categoria
1 comentari

No tanta palla als bous

He llegit darrerament comentaris més o menys irats contra el programa Cantamania, com si fos el resum, el paradigma de la poca substància

i del baix nivell on pot arribar un programa televisiu. No el defensaré perquè realment és una cutrada de programa. Però: tampoc és que estigui sol en l’oferta de ruqueries de cada estiu. D’un cert tipus d’humor més o menys intel·ligent, hem anat baixant el nivell fins arribar on hem arribat. La barroeria pura i dura es va instal·lar amb aquell programa que es deia "A pèl". "Plats bruts" va començar molt bé, dins d’uns límits, i va acabar amb la noia aquella tirant-se pets. "Jet lag" em sembla que ja ha tocat el fons, tot i que no dubto que pot seguir baixant. El tontaina aquell de "Lo Cartanyà" també pot ser un bon exemple d’humor barroer. Teatre de Guerrilla, aquesta temporada ha entrat de ple en l’humor ridícul i groller. Ara anuncien un nou programa, que deu ser un concurs, i el presentador, per tal d’animar als participants diu:"… i tu callat com un puta". El nivell serà també molt digne. Estic segur.
No és estrany, doncs, que Cantamania funcioni també així. Han vist que triomfa la grolleria, la poca soltada i en conseqüència potencien allò més ridicul i més cutre que es troben a mans. Un noi o una noia que canta bé, no té cap gràcia, no es valora perquè no fa riure. Un noi o una noia que desafina molt, que s’equivoca, un noi o una noia exhibicionista i ridícul, àdhuc el "tonto del poble" fan riure, per tant el seleccionen, li donen més temps de pantalla, perquè fa riure, perquè està al nivell del Cartanyà, dels de Guerrilla i companyia. Es posen, doncs, al nivell que sembla que demana el públic.
I qui té la culpa d’aquesta baixada general de nivell? Què ha passat per a què un humor i unes paraules que ofenen directament la intel·ligència hagin acabat per agradar tant al públic?
Això sí que es mereix una tesi doctoral.

I mentre tot aquest cutrerio es va emparant de la tele i, vulguis que no, va condicionant allò que el públic entén per humor, una companyia com CRISI PERPETUA, té problemes per actuar. La cosa té els seus bemolls.

Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!