Rafel Santapau

Les coses pel seu nom

Respecte a la participació catalana a la Fira de Frankfurt em sembla evident que tornem a ser víctimes del joc de paraules o del joc de mans.

Sap tothom que els escriptors en castellà, en francès o en italià no formen part de la literatura catalana encara que parlin del fuet de Vic o dels xiquets de Valls i, no cal dir, si el que fan és simplement situar les seves obres a l?Empordà o a Barcelona, per exemple.

També sabem que la fira de Frankfurt és promoció, vendes, marketing i finalment són diners, molts diners. I sabem que les editorials catalanes volen promocionar els seus escriptors en català i en castellà, i fan ben fet. Volen portar els seus escriptors i pressionen per tal de poder-ho fer amb tots els honors i per la porta gran i fan ben fet.

Vàzquez Montalbàn, Ruiz Zafón i tants d?altres són vendes segures i més a Alemanya, i s?han de portar. D?acord. Però que ho expliquin així mateix i no caldrà dir les rucades que han dit uns i altres sobre la cultura, la literatura, la normalitat cultural i no sé quantes ximpleries més.(Ferran Mascarell ens ha ofert una lliçó magistral sobre la ximpleria)

I no caldrà destapar ara la caixa de Pandora dels escriptors en català de ses Illes o del País Valencià, perquè les bestieses que s?han arribat a dir per part dels espanyolistes, secessionistes  i botiflers diversos, ultrapassen qualsevol límit del que honestament s?entén per cultura, literatura o societat en general.

De vegades, per no dir les coses pel seu nom ens perdem en discursos incoherents i en jocs de paraules.

Parlem de literatura catalana? El projecte de Frankfurt és una bestiesa.

Parlem de diners? El projecte de Frankfurt és molt bo.

Em sembla que és prou fàcil d?entendre, no?

Atentament

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!