gerard quintana
Cargol treu banya
TOTA LA TERRA S’ENCEN
Cantar i mesclar. Ja només falta això. Tota la música ja sona. Ara mateix estem construint la mescla del tema que obrirà el disc: "TOTA LA TERRA". Va nèixer com un "haikú", i el vaig anar desarrollant, inspirant la melodia en les "ragues". És una mena de salutació al sol, al nou dia, el punt de partida:
"Tota la terra s’encen,/ tota la terra s’encen,/ vora la mar./ Tota la terra s’encen,/ tota la terra s’encen,/ vora la mar,/ s’encen el cel./ Neix l’horitzó,/ un fil invisible/ que separa els dos móns:/ La lluna, del sol./ Neix l’horitzó,/ un fil que s’estira/ per cada cantó:/ El dels teus somnis,/ i el dels malsons.
Tota la terra s’encen,/ tota la terra s’encen,/ vora la mar,/ s’encen el cel,/ s’encen el cel./ Neix l’horitzó,/ un fil invisible/ que separa els dos móns:/ La lluna, del sol./ Neix l’horitzó,/ un fil que s’estira/ per cada cantó:/ El de la vida, i el de la mort.//"
Ja he cantat 10 cançons i, per tant, m’en falten 7. També falten veus a 9 cançons més. Si aquest fos un disc de vinil seria doble, uns 35 minuts per disc i, per tant, entre 17 i 18 per cada cara. De fet, me l’estic plantejant així, tot i que anirà tot contingut en un únic cd. Això cada cop té més forma, un viatge amb principi i final oberts, a la mida de cadascú. Estic intentant assumir amb l’ajut del Xavi Lloses i en Kei Macias, aquest final d’etapa amb la màxima coherència però sense perdre gens de llibertat. Tot va cap allà on havia somniat.
A la fotografia, una imatge de l’equip del darrerr concert abans de la gravació, a Formentera. Al límit de La Mola preparats per saltar a l’estudi. En Francesc Bertran, en Ferran, i jo. El mateix equip que vam anar ahir a Alcover per fer una actuació a la Plaça Nova. Ens ho vam passar moolt bé. Ja teniem ganes de tornar a pujar a l’escenari. Ara, a seguir la feina i a esperar el dia 24 per tornar a actuar, en aquest cas a Porreres, Mallorca, i amb un equip més ampli de 5 o 6 musics.
Per cert, el treball del Javier Mas, ahir al matí, amb l’arxillaüt, la bandurria, i "l’slide guitar", va ser fantàstic. Van ser quatre cançons que van agrair la seva visita. .És un gran músic i un gran mestre.Va ser un luxe.
Ja son una dotzena, els musics que intervenen en el disc.
Una bona xifra, ja que avui em sento atret pel càlcul.
Anem a mesclar: BLAU, una cançó que parla dels canvis.
Molta llum
gerard
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… avui t’he sentit a Catalunya Ràdio, mentre esmorzava, i m’ha agradat molt escoltar el tema que estàveu mesclant. M’ha agradat també escoltar-te dir que estàs fent un disc que mira cap enfora. A mí em passa el mateix, company, amb el disc que estic enregistrant. Serà molt bonic que hi sumis la teva veu. Ja saps, el 10 de setembre: Potser amb una cançó. Salut, Gerard!
buf!
quina lletra més evocadora.
m’encisen el mar, horitzons, albes i horabaixes… així que aquesta peça també ho farà.
m’agrada molt com a inici (o final, segons es miri!), i també la idea de salutació al sol que dius. segur que amb aquest començament, tots els astres t’acompanyaran i aportaran encara més llum al disc!
els haikus són una breu manera de resumir els universos, ben igual que els números. no m’estranya que, avui, t’atregui el càlcul. no està tan allunyat de la música 🙂
pinta tan bé, tot això que expliques! sort que ens avançaràs alguna coseta la setmana que ve! almenys per tranquilitzar les papallones! 😉
una abraçada, i més llum a tots vosaltres encara!
winn!e
Ostres Gerard, de veritat que cada vegada que veig el que escrius m’agrada més tot el que dius…com sempre… Ahir volia venir a Alcover (ho vaig trobar de casualitat per internet) però hauria hagut de tornar-me’n jo sola a Barcelona i em va fer una miqueta de por, sincerament, ja que no conec aquella zona (carreteres i demés)… Apart de Porreres, per on més estaràs? Hi ha algun lloc on es pugui consultar la teva agenda?
Respecta a aquesta lletra, m’agrada quan diu: "Neix l’horitzó,/ un fil invisible/ que separa els dos móns:/ La lluna, del sol./ Neix l’horitzó,/ un fil que s’estira/ per cada cantó:/ El dels teus somnis,/ i el dels malsons
Si ho pensem, la similitud entre la natura (el sol i la lluna) i la nostra ment (sons i malsons) ens ensenya que tot és el mateix, tots provenim del mateix, de la mateixa energia que tant serveix per fer sortir la lluna com per crear malsons a la nostra ment…
Ja ens diràs de quins canvis parla BLAU… a vegades són tan urgents i necessaris per sortir de l’estancament…
Petonets!!
Nuri
Sempre m’he sorprés de la capacitat que a vegades té l’ésser humà per identificar-se amb les sensacions d’una persona quan ha escrit algunes paraules. Ho vaig comentar una vegada amb tu, sobre les sensacions que em produia Hores Bruixes, a Alcoi fa un parell d’anys, imaginar, intentar sentir, o simplement deixar reproduir a la pròpia ment el que creus que una persona ha sentit mentre plasmava al paper el seu pensament.
Ara no sé com son les noves cançons, de fet crec que només m’identifique amb el tema quan l’escolte amb el context complet de la música, però no sé si per l’estat d’ànim del moment o el que siga, eixes parts de lletra que escrius, ja provoquen sensacions, i em sembla que és molt positiu. Crec que és el que tots intentem aconseguir quan ens atrevim a escriure una cançó o una lletra, encara que quede per sempre guardada en la foscor d’un caixó.
ei Gerard i a tots que esteu fent possible el proper cd, comentar-te que des d’aquí a La Selva (Girona), uns quants estem pendents de quan treureu el cd. Us estimem. Per sempre.
Quina lletra tan suggerent, la contraposició o continuació (tot depèn de com es miri) de les coses.
Ja tinc ganes de sentir blau (suposo que ara estic en un moment de canvis i tot el que em puguir donar una mica de llum, serà benvingut…., a veure si ens en fas cinc cèntims….)
Molta màgia i bona feina….Bet
Hola!
L’horitzó, un fil invisible que separa els dos móns. Quina gran veritat i quina lletra més encisadora. Et felicito i també t’envejo! A mi també m’agradaria estar a Formentera !!
Per cert, avui el Pau a Gràcia portava un cargol penjat del coll (m’ha vingut al cap el teu disc) 🙂
Petons!
Hola Gerard,
el tema del sol i de la lluna m’agrada molt (sovint el poso als meus poemes).
A veure si he estudiat……Com m
Gerard, gràcies per la llum.
La veritat és que m’arriben molt bonens vibracions amb les lletres de les teves cançons. S’endevina la música, se sent l’amor i l’amitat,…
Ens parlem,
Ramon
La sortida del Sol. Instant màgic d’obertura de consciència. El cant del Gayatri. Molt bonic i sencill. Ganes d’escoltar com sona aquest cançó. Petons,
B.
Gerard no t’enfadis però en el pròxim disc hi haurà algun tema que no parli de : Llum, camí, destí, viatge, horitzó, sensacions….? Es que las 9 rebelacions i les veus del desert m’agradaven als 18 anys, al principi de fumar porros però amb el temps aquests discursos em cansen, res, és un comentari personal i possiblement fora de lloc. Bé, una abraçada a tot l’equip i vigileu de no petar l’Autotune que xupa molts recursos de la cpu!!
Crec que a vegades la gent "pixa fora del test", ho dic pel comentari d’un tal Crític. Em sembla que aquest noi/a, hi hauria de pensar una mica més amb el sol, la lluna, l’horitzó… etc; potser aprendria a caminar pel seu camí i no tirar pedres al dels altres, i trobaria el fil, el de la seva vida, segur que seria més feliç.
Per cert, quan parles de BLAU tens tota la raó, si sabéssim com acaben els canvis, perquè existiríem?
Petons i molta llum!!!
Bones Gerard!
A l’Estartit- Torroella també tenim moltes ganes de que, per fi, treguis les banyes.
Sóc
xanquer, (vaig parlar amb tu el dia de la presentació de les tatxoles a
Torroella) m’agués agradat poder xerrar durant una bona estona, no
varem poder…
Espero que algun dia tornis per aquestes terres, i poguem anar a fer un café…
Ets
una persona que sempre m’has aportat molt, molta llum, molta ilusió,
sempre m’ha agradat escoltar-te, i sempre he mirat d’aprendre, i encara
ho faig.
També provo d’escriure alguna cosa..
Bé, no et molesto més;)
Salut i uns somriures!
Realment ès una sort tenir la capacitat de transmetre mitjançant paraules tot allò que sents, i encara més poder crear música per acompanyar-les… La lluna, el cel, l’horitzó… estan aqui i sempre hi han estat i com tu mateix dius no pretenen res simplement "són" (lliçó que ens hauriem d’aplicar), ser conscient d’aquest fet ja ès molt…tenir la sensibilitat per adonar-te’n de totes aquestes coses demostra la persona que ets, ens encanta el missatge d’aquesta cançó, donar la benvinguda al nou dia i donar les gràcies pel simple fet d’esser vius em pareix un consell genial!!
Gràcies per posar el teu granet d’arena per fer-nos la vida més feliç… (és una llàstima que els teus missatges no arribin a tothom de la mateixa manera…)
Ei! Ens veim demà a Porreres!!!
Una forta, forta abraçada.
Cati i Artur
Hola Gerard!!
No es que sigui un especialista amb coneixes bones cançons, simplement m’han d’arribar a un racó que es diu coret i aquesta simplement amb la lletra ja m’ha arribat. Li afegim la Veu, tan peculiar com es la teva,i la musica…ja fris de sentir·la!
Dar-te les gracies per seguir viu i amb ganes de anar endavant i fent coses noves..
Gracies,gracies…
PS. denou,gracies per recomanar Formentera en setembre, tenc la sort de aquí unes setmanes vaig a fer-li una visita…i està be ,sabre que no trobarem massa gent!Esper que faci bon temps per gaudir de les platges.
Mos veim demà a Porreres!!
Molta Llum!
besades.
Jo.
Com pot ser que una conferència d’en Dalai Lama costi 20€? On és el sentit espiritual i tot això…?
Bones a tothom!
Ja veig que hi ha una bona legió d’illencs que fan voltes pel teu bloc… Esper avui poder venir, definitivament, a un concert teu i passar comptes amb jo mateix i amb les meves absències… Seguint el fil de les emocions que mos provoquen les cançons, crec que hi ha poques coses com la sensació màgica que t’omple quan sents aquelles cançons que signifiquen alguna cosa per tu. L’emoció, el record, un lloc, una persona… Donen notes de color als camins de la nostra vida. Camins que sempre són nous, a cada etapa de la nostra vida…
Mos veim avui vespre a Porreres!
Salut!
Repassant els comentaris, haig de reconèixer que el del crític, ha anat bé, fins i tot, ha fet bullir la sang una mica, que a vegades ens va bé a tots, i tú Gerard sempre has tingut la virtud de donar respostes rodones en aquestes situacions, d´ànima o fons "roquero", i això sempre m´ha agradat.
Així que agraïr a tots els que aneu escrivint, en aquest cas en especial al critic, que potser ha sigut mal "interpretat" i així com les lletres sense música es poden interpretar de diferents maneres, les paraules sense l´entonació, es poden endurir o dolcificar a gust del lector, també.
Salut i petons
Et volia agraïr el moment que ens vares fer viure a Porreres, va ser un gran regal. Un grup de persones units per la teva música. Fantàstics els teus acompanyants i tu. I molt especial el lloc.
A més, la teva humilitat demostra que un és gran pels fets, ho dic perquè al final vas tenir un moment per cada un de nosaltres i, això no ho fa tothom.
T’esperam aviat per Mallorca, volem escoltar el disc sencer i sobretot els teus comentaris amb aquest humor tan característic. Me va agradar molt com abans de cada cançó et feies teu el públic per tal que aquest sigui part del ritual de la cançó.
I un olé, pel poema entre dues estacions algo així com "fills de la gran …." molt aplicable a ses illes. I gràcies per tot el que has fet per intentar impedir l’autopista d’Eivissa, ara ja saps com se les gasten.
Fins aviat simpàtic
Hola Gerard i acompanyants (Francesc, Xavi,Jordi’s,… ) pel moment de Porreres. A vegades les coses inesperades són les més bones. Això passa pq l’ésser humà té tanta por al canvi i ens hauríem d’acostumar a tots els canvis.Ho deia pq el canvi d’escenari i acústic motivat per la pluja crec q ens va fer viure moments de música i de màgia fantàstics ( tan a prop i tan lluny ).Simplement per això gràcies a tots i esperam veurer – vos aviat.Per cert era el q duia la camiseta d’Eivissa i q no ens veiem desde els Sopa.
Molta llum i sobretot pau interior
Moltes gràcies pel regal que ens vares fer a Porreres.puc dir que em va saber molt de greu no poder escoltar el concert així com el teníeu pensat però la veritat és que va ser una nit molt especial. Aquelles gotes eren regades per les regadores de les fades que ens varen enviar una nit màgica. Els sentiments em brollaven per tot arreu, vaig disfrutar molt de poder-te sentir d’una manera diferent però tan especial.
Només esper que aquesta pluja màgica que va caure dia 24 d’agost a Porreres servesqui perquè us hàgiu quedat amb les ganes de tocar al claustre i que torneu un altre dia amb la nit estrellada i sense cap nigul.
Moltes gràcies i fins aviat!
EI GERARD
PER AQUI PER CASTELLO ENS TENS ABANDONATS, NO ENS FAS MAI CAP CONCERTET DE GIRA ES QUE…. BUENO SI PENSES DE FERLO EN LLOC DE CASTELLO MILLOR TORREBLANCA, ULTIMAMENT ESTEM INTENTANT QUE LA GENT AUMENTE LA SEVA CULTURA MUSICAL I PER TANT ESTEM MONTANT MOLTS CONCERTS DE MOLTS ESTILS DIFERENTS I MOLTES MOGUDES, QUAN SURT EL NOU DISC??? SEGUEIX IGUAL
Some high school students have free time to work on their essays themselves. Nevertheless, some students don’t have an opportunity to do so. Then, they do not have got some other way out than to buy essays in the internet. Furthermore, it can be simpler and faster.