El camp de l'Erra

Com que diuen que el castellà està amenaçat, he decidit fer una investigació. I, oh sorpresa!, m’he trobat amb uns casos alarmants, dels que no parla ningú. Però com que aquest blog busca les escletxes……iuuuup….aquest blog s’ocuparà dels casos alarmants (que no ho he dit, però curiosament afecten el català, l’altra llengua amenaçada en aquest país menjallengües). Atenció, perquè són…

….són casos de la vida ordinària, del cada dia físic i mental. I així ens trobem amb un home gran, que ha fet la mili en espanyol, que no sap escriure en català, que sap escriure en castellà perquè va anar a les escoles franquistes, però que és de parla catalana. I aquest home té “unes burxades cap a la banda de la melsa, però no són seguides no, vénen de tant en tant, però em fan venir basques i se’m posa una veta al front i perdo el món de vista…” i etc., etc. Deixem-lo, deixem-lo per pagerol, perquè el metge, que és Cubà, no ha entès res i, clar, li diu que ho repeteixi, però en castellà…..diuen que el mateix li va passar a una àvia andalusa davant d’un metge catalanoparlant i que la pobra dona, la pobra dona….en fi, que això sí que és per denunciar-ho! I vaig saber d’un nen de cinc anys que va anar a comprar-se unes geox al passeig de Gràcia. La dependenta, que només atenia en castellà, li va preguntar al nen si “notas pressión sobre la punta del dedo gordo o en la uña?”, però el nen no ho va acabar d’entendre. Va mirar la mare. La mare li va explicar en català. LLavors, la dependenta li va dir a la mare si no havia pensat a parlar-li en espanyol al nen, almenys pensant en el seu futur i en viatjar. El mateix s’explica, ehem, d’un nen i la seva mare, castellanoparlants, a qui també una botiguera del passeig de Gràcia li va dir si no havia pensat a parlar-li en català al seu nen; no ho trobeu fort? També es diu d’un nen que buscava un paquet de “galets” al súper, tal com li havia encarregat la mare, però no els trobava (tot i que sabia llegir). I la dependenta li va dir: és això, els galets ES DIUEN (i ara sóc jo que no recordo com es diuen els galets en castellà! Sóc tan ruc!) També hi ha el cas de les infusions, dels bolets, del sofregit, de les galetes, que vénen en tantes llengües que, mira per on, ja no hi ha espai per a cap més: finès, estó, letó, lituà, maltès, grec, xinès, àrab i castellà. I en un restaurant una noia va demanar les setrilleres i la cambrera es va ofendre. I etc, etc, etc. I una noia marroquina va pujar a un taxi i li va dir al seu fill, en català, “estigues quiet, belluguet” i el taxista li va dir que per què li parlava en català, si ella “no era catalana?” I potser li va passar el mateix a una xinesa a qui un taxista català, ehem, es veu que va renyar perquè parlava en castellà al seu fill…I un home de mitja edat va llegir que la pomada no s’havia d’aplicar en cas d’ “herpes”, però ell només tenia un brià. I també es parla d’un cas, horrible, d’un noi castellanoparlant que va anar al metge i li va dir que li mirés l’ herpes i el metge li va dir: “deus voler dir brià.” I si això darrer no ha passat, estic segur que acabarà passant, perquè la imposició del català, és tan, tan, tan… Per favor!I es veu que el castellà i l’universal molesten als viatgers catalans d’alguns avions, que són gent tancada i quadribarrada. En fi, que parlar d’aquest tema és com parlar del cactus com a símbol fàl.lic (no es soluciona per molta vaselina que hi vagin posant els nostres polítics, tan preocupats per…) Ja cansa!