gerard quintana
Cargol treu banya
AL MIG DE LA HISTÒRIA
Els dies passen com llamps i quan m’en vull adonar ja hem avançat una setmana en el calendari. Aquí tot va bé. Aquests dies han passat moltíssimes coses entre tormenta i ruixat. L’Àlex va tocar uns violins genials el dimecres passat, la Rosa Pou gravar veus en cinc cançons el dissabte. Ahir mateix, en Xavi Lozano, tot i que no estava previst en principi, va gravar unes flautes (noruega, sudamericana, xinesa, hindú, eslovaca…). La veritat és que totes les col·laboracions han estat de luxe per a allò que m’havia proposat.
La flauta, el vent, l’alè, la vida, s’està obrint espai i s’està convertint en un dels trets característics del cd. La veritat és que tothom que va passant per aquí i escolta alguna cosa, reacciona amb sorpresa. I estic content que sigui així. La meva intenció no és repetir uns esquemes que funcionen, sinó fer-los evolucionar i sorprendre’m jo el primer, i els musics que hi participen. Així podem fer que sigui divertit per a tots nossaltres i que puguem transmetre aquesta energia als qui ens escolten. No crec en les fotocòpies i cada moment que vivim és diferent, no pot ser que no canviem, no m’ho crec, si estem vius.
Queden encara algunes sorpreses. Sóc d’aquells que creuen que no es pot parar de gravar fins que s’acaba la mescla. Ja sé que és un mal de cap pels tècnics però estarem amb el micro obert fins l’ultim dia.
Ara ja portem cinc cançons mesclades.
Les cançons son:
En pau; una cançó pròpia de la que ja coneixeu la lletra a través d’aquest mateix blog.
Tròpic, adaptació d’un poema de David Castillo.
Kom, un poema preciós de Dolors Miquel.
La propera veu, la única versió del cd.
MAtaró-Llavaneres, segons un poema de Jordi Cornudella.
JA veieu que hem començat per la poesia…, queden dotze temes de gran diversitat.
Us mantindré informats, espero que tant content com ho estic ara.
Molta llum.
Per cert, aquesta és una altra prova de portada, amb fotografia de Juan Miguel Morales i disseny de Bet Casals. Què us sembla, us agrada més que l’anterior?
N’hi ha més
llum
gerard
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi m’encanta aquesta proposta de portada! La foto és molt xula (aquests aires d’indígena que donen els cabells i la roba…) i el disseny encara més. M’agrada la tonalitat i l’aire que respira.
Molta llum!
Personalment m’agrada m
Hola Gerard, torno a ser la Núria, et vaig escriure fa poc (un dia més abaix) i ara t’escric perquè he vist que has tornat a escriure per explicar la trajectòria de la grabació del disc.
A mi personalment m’agrada més aquesta portada. El motiu? La trobo més menys "moderna", més acollidora. L’anterior sobresortia el blanc (=llum) i les lletres però aquesta potser transmet aquella nostàlgia del temps que ja ha passat i alhora el camí que queda per recórrer (pel detall de les formigues que van traçant el camí). Així doncs, no ens hem d’oblidar que l’important és el camí per recòrrer, no el destí final…
Bé, és la meva modesta opinió…Suposo que estaries apanyat si haguèssis de fer cas a tothom que hi diu la seva…
Un petó mooolt gran Gerard, que, sense saber-ho ni saber qui sóc, dones llum a la meva vida
Muaaaack!!
Hola,
Molts records
Coincideixo plenament amb el comentari del o de la "3a", ja és això. La lletra la teva i a mà, com els autògrafs.. I si pots afegir el títol de les cançons o els crèdits o potser fins i tot el títol crec que seria genial
Natural, despullat, com crec que tens la intenció de que sigui el disc no?
Petons i llum!! (em deus un link 🙂
Hola Gerard i hola a tots/es avui m’estreno en aquest món dels blogs!!!! Suposo que no és casualitat que ho faci al costat d’en Gerard ja que fa molts anys que m’acompanya amb la seva veu, gràcies per fer-ho, i gràcies per continuar i, ara a més, deixar-nos seguir tant d’aprop aquest procés de formació i creixement del disc… em sembla increïble (li dec a la meva amiga Cristina que em va passar l’adreça del blog) i apassionant.
I ja que hi sóc, també opinaré sobre la portada: la primera és més clara, més lluminosa, més en la línia del primer treball però amb una evolució (sense fotocopiar)… En fi, ja ens aniràs explicant…
Molta màgia
Bona nit Gerard, amics i amigues,
Intueixo que les emocions que ens estàs transmeten, són les mateixes que té el "Treu banya". M’encanta que deixis fruir els teus sentiments i els dels teus companys. El nou disc ho reflectirà de ben segur. Tinc moltes ganes de poder-lo escoltar i comprar. Però les coses bones es fan esperar.
Gràcies per deixar-nos veure un trosset del vostre treball per una escletxa plena de llum!
Amb afecte,
Ramon
dins aquest estiu una mica boig i atabalat, és un moment màgic aquell en el que trob uns instants per seure’m i llegir-te.
veig que l’energia flueix i que això va "viento en popa, a toda vela!"
he tengut la sort d’haver passat les darreres tres setmanes al far west irlandés, des d’on en alguns moments vam tenir-te molt present.
era com veure les imatges de la teva música!
especialment, a les illes d’Aran (a més de motius obvis amb aquest nom!) que amaguen una extranya mescla de llum, silenci i pau.
n’aniré posant fotos al meu f’log
en quant a les portades, a mi m’atrau més aquesta darrera, suposo que per un motiu de colors. és més càlida i més íntima que l’altra. a mi em transmet les mateixes papallones a la panxa que quan vas a obrir un llibre antic, engroguit pels anys, ple de saviesa i aventures. 🙂
però tu mateix!
pot ser ens veiem a porreres!
..qué ve que els vents hagin envait el disc, que l’element del aire, suposo molt present a la teva illa estimada es tradueixi en una emprempta característica d’aquest disc. Qué ve que et soni a nou, a vegades el que més costa és sorprendre’s a un mateix. Com tu dius, el canvi, és un signe evident de que estem vius. Pel què fa a la portada, si ve aquesta darrera m’agrada més, trobo que la foto hi és més integrada, no entenc per què formigues i no un cargol, deixant l’estel marcat del seu pas lliscant. Les dues entitats, cargol i formiga, van lents però van avançant. Potser la formiga inclou un sentit comunitari que el cargol no té. Però opino que ja que treu banya podria ensenyar els seus ulls investigadors a la portada. Per un dia que algú el fa protagonista!
Hola Gerard,quina il.lusio’ que m’hagis contestat al missatge anterior!
Fa temps que he posat el teu link al meu blog (POEMES DES DE L’ALGUER)
Perdona la molestia i les repeticions dins el meu missatge…..ser
Hola Gerard. Sóc l’Oriol de Molins de Rei. Veig que prepares nou disc, cosa que em sembla una agradable notícia. Ens vam saludar per Nadal al Fnac de plaça Catalunya quan t’acabaves de comprar Els Pilars de la Terra. Tenia curiositat per saber si t’ha inspirat per fer alguna reflexió en algun tema nou. En tot cas endavant amb el nou projecte i que és un plaer seguir creixent amb la vostra música.
Oriol
hola a tots!
Escric per donar la meva humil opinió de la portada, sempre he pensat que és molt difícil triar una portada perque és el que farà que es venguin més discos, és l´aparador principal!
Al triar una portada s´ha de pensar en la gent que normalment no és seguidora del músic, perquè els seguidors la compraran sigui quina sigui la portada. Jo triaria una portada que reflecteixi el que em trobaré en el disc.
Per a mi aquesta última portada, que és molt guapa, em parla d´un disc intimista, hermètic, poetic, conceptual… Si el disc va en aquesta línea És perfecta!!!
Gerard espero que la meva reflexió et serveixi d´alguna cosa
Un petó per tothom
L’altre dia al club de tv3 em vaig endur una gran desilusió al sentir com parlaveu dels lax’n’busto. Com pots tu, que desprens aquest aire de lliberal i de idees obertes carregar tota la màgia i la feina d’un grup en la figura del cantant? ja !! quin poc nivell
Molt trist, no sé si sou gaire amics, suposo que no i si ho ereu dubto que et tornin a trucar ni per felicitar el Nadal
Quina il.lusió descobrir que en un temps proper sortirà a la llum el teu nou treball…, amb ganes de tenir-lo a les mans, palpejar-lo, tafanejar-lo i sobretot escoltar-lo i gaudir del moment i deixar-nos endur per les sensacions i emocions…
Sentir algunes cançons, i dic sentir i no escoltar, et tele transporten a llocs recondits, a emocions amagades inconscientment i per moments et fan vibrar i oblidar d’on ets i a on ets, submergir-te i esvair malsons… Algú molt proper a mi, un dia em va dir que les cançons no són realitat,i és ben curiós perquè aquesta persona escriu i sempre em diu que són el reflex de la quotidianitat, una mica incoherent tot plegat, no??
Considero que les cançons moltes vegades transmeten allò que no sabem expressar…, i la bellesa de les paraules, connexes entre elles, acaronant una melodia dolça o suggerit pel seu significat poden transmetre molts sentiments… (uff, quin rotllo, no??)
Canviant de tema…, volia comentar que la segona portada em transmet més serenitat que la primera. La primera, amb les lletres esbojarrades semblen que hagin de caure sobre en Gerard (de fet fa cara de por i tot, jeje), la postura no és tant relaxant com la segona portada, on està en una postura més serena, sembla que t’hagis endinsat en una lectura apassionant… Bueno és un punt de vista més…, i les lletres blaves amb segell m’encanten, trenquen amb el color sèpia i pausat de la composició..
I personalment, m’alegro que apostis per aquest tipus de portada, com més "artesana", darrerament no es veuen massa d’aquest tipus…
Bueno, perdona pel rotllo, no ho he pogut evitar i molta sort en el teu treball. Hi ha gent que encara creiem em les teves lletres d’horitzons i somnis…
Nomès volia afegir un comentari més, d’un altre tema, que potser no és el lloc més adient aquí, però ja que ha sorgit la controversia… No estic d’acord amb el comentari dels lax. Malauradament, tornar a ser Sopa de Cabra és molt dificil ja que la desaparició del Ninyin és molt diferent que a la del Pemi. Crec que s’ha de ser molt valent per fer un pas com han fet els lax, tot i no tenir el vocal (que normalment acostuma a agafar tot el caire protagonista del grup), voler a tirar endavant amb tota la il.lusió del món. Hi ha gustos i opinions per tots, evidentment, però crec que el cas dels Sopa amb el del Lax és molt diferent. Jo no era massa seguidora dels lax, però tinc que dir que m’han engantxat molt i que el Salva Racero està fent un gran treball. Sort
Hola Gerard.
He llegit el comentari del Jesus i no ser quan vas parlar aix
We could just imagine about such perfect ability in thesis samples related to this good post accomplishing. I normally use the assistance of the reliable thesis service. In my case it sutes me perfectly.