gerard quintana

Cargol treu banya

3 d'abril de 2008
Sense categoria
19 comentaris

PRIMAVERA també al Tibet

Ha començat el bon temps, han passat les eleccions, tot segueix el seu curs, amb algunes variants és clar.
És any també de Jocs olímpics, de sequera, d’eleccions americanes, de canvis, com tots els anys..
Pel que fa als Jocs olímpics, i aquesta sensació d’estar fora del be i del mal de l’esport, no l’entendré mai. Qualsevol artista o intelectual de prestigi ha de prendre una posició davant d’un fet polític però els esportistes d’èlit, els “recordmans”, aquests no poden tenir opinió. La idea que l’esport ens uneix per sobre de les diferències en una competició comuna i amb les mateixes regles i condicions és un marc del que s’escapen moltes coses. Per començar, no tenen les mateixes eines ni condicions els esportistes d’un país desenvolupat i democràtic que els d’un país que lluita per sobreviure. Matisos apart, sembla que només podem ser iguals en l’àmbit de les nostres possibilitats físiques i que aquestes estiguin deslligades dels altres àmbits de la nostra existència com som l’intelectual i l’espiritual.
L’home que va fundar els Jocs Olímpics i el seu esperit, Coubertain, no podria estar d’acord a fer el joc a un país que menysprea les normes bàsiques de l’existència reglades en la Declaració Universal de Drets Humans només per motivacions econòmiques, més que esportives.
Per aixó, el crit dels tibetans, em fa pensar que podria haver estat el nostre, quan tothom esperava a Europa que després de vençut Hitler a la Segona Guerra Mundial, Franco no tardaria a caure davant l’Ordre Inernacional. I finalment els Estats Units van pactar amb Franco per qüestions estratègiques i vam haver de viure, primer els nostres avis i després els nostres pares i nosaltres, les acaballes d’una dictadura, tant se val si de dretes o d’esquerres, una dictadura al capdavall.
Els tibetans podran desaparèixer com a país, igual que ha passat amb el Sahara, que mai no seran tractats com els jueus, que després de segles sense país van veure com se’ls hi restituia part del seu territori, i no vull entendre perquè, ni vull pensar que es tracti dels zeros a les xifres de morts en els respectius genocidis, ni tampoc vull pensar que sigui una qüestió purament econòmica però em sembla que no m’equivocaria. Sempre els diners.
Com deia un vell cap indígena americà, quan només ens quedin diners ens n’adonarem que no es poden menjar.
molta llum
g

  1. Totalment d’acord amb el que dius, tot i que espero que els tibetans no hagin de desaparèixer com a país. Segurament seria una gran pèrdua, com la de qualsevol altre país, però malgrat això, pel Tibet sento una especial amistat, sense coneixer-ne gaire cosa.

    Apa, sense més, salut i molta llum per tu i els teus nens! I no et cansis d’esperar l’arribada de la teva companya! 😉

  2. feia dies que no venia per aquí…
    i avui casualment jo també he penjat un brisall de compromís amb el Tibet.

    Un bon post el teu!
    hi estic completament d’acord.

    salutacions, quintana
    m

  3. Totalment d’acord amb tu…
    “Si hi hagués alguna cosa de civilitzat en l’home, cada nació s’hauria de mantenir en contra de la invassió del Tibet per Xina. Ès la invassió de la materia en contra de la conciència. Ès la invassió del materialisme en contra dels més grans valors espirituals”, ès la opinió d’un admirat i revolucionari mistic indi anomenat Osho, vos recomano llegir la resta de l’article http://www.friendsoftibet.org/main/osho.html, no té desperdici…

    Gerard ja t’anyoram per Mallorca, tenim “mono” de concert, vares rebre la nostra proposta?

    Una forta abraçada

    A&C

  4. Hola Gerard, vindré al concert de Badalona i m’encantaria poder-te passar el llibre de poemes que et vaig comentar (“Barreja”) Aviam si aquest cop faig més sort i ens podem veure encara que sigui un moment… Molta llum per fer camí, fins ben aviat!

    Dani

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!