gerard quintana

Cargol treu banya

16 de gener de 2008
Sense categoria
21 comentaris

UN ALTRE COP LA LLENGUA?

Durant molts anys, als que ens hem intentat expressar amb normalitat en la nostra llengua, el català, se’ns ha demanat explicacions i se’ns ha pressuposat fins i tot la filiació política, aquí i a fora. “Per què no cantes en castellà, doncs, i arribes a un públic més nombrós?“, m’han preguntat moltes vegades.
La lectura que fan és la dels vencedors i la dels vençuts. Per a ells el català és un caprici de quatre radicals venjatius. Però quan els preguntes, per què no parlen en anglès o en xinès per arribar a més gent, et miren com si fossis un ignorant. Perque en el fons, roman en la mentalitat d’una bona part dels espanyols, l’idea que el castellà és la llengua útil, exportable, de tots. I el català, és la darrera voluntad del desahuciat.
Ara, en plena pre-campanya electoral, aquest tema torna a grinyolar en boca d’alguns candidats.
Només de pensar-hi ja em va mal de cap. A veure el dia que ens deixen ser normals, com a qualsevol, amb la seva vida, els seus amics, el seu paisatge, la seva cuina, el seu clima, la seva llengua…Però, malhauradament, és un tema que dóna molts beneficis electorals.
Aquest Nadal, em van regalar el llibre d’Albert Boadella, “Adios Catalunya”, encara no se per què, no l’he pogut començar a llegir. He de dir, però, que tinc curiositat per saber quins son els fonaments de la seva argumentació. Un bon dia, el vaig veure desmarcar-se de tot el que és català, tot i que viu a l’Empordà, i més tard vaig saber de la seva signatura en manifestos i finalment en la fundació del partit “Ciutadans”. Anteriorment, havia vist alguns dels espectacles que havia fet amb “Els Joglars”, i no deixa de sorprendre’m la seva actitud.
És un tema molt enverinat i poc assossegat, aquest de l’identitat i de la llengua. I no se n’hauria de fer tan mal us, ni tanta manipulació. Ja no des dels conceptes de nació i de pàtria, si no des del respecte a la diversitat cultural, és evident que el català no oprimeix ningú sino que lluita per trobar un espai a la seva pròpia casa. Qualsevol diria que cap nen coneix el castellà a Catalunya. És difícil trobar un punt d’equilibri quan no hi ha voluntat des dels grans partits de respectar i protegir la nostra diversitat.

Com em va dir un dia el poeta Joan Margarit: “Jo escric en català perque em dóna la gana”. Jo també escric i canto en català, no per negar cap altre llengua, ni per prescripció mèdica, ni perque m’ho mani cap partit, ni perque la meva religió m’hi obliga. Simplement és la meva elecció. I la llibertat és poder escollir. Així de simple. Com la llibertat d’expressió és poder dir, encara que de vegades el que es diu no coincideixi amb la nostra opinió. Però tot es basa en que hi hagi espai per a tots. A on? És de sentit comú.

  1. Bentornat en aquest blog Gerard! I bon any nou!

    Comentant el teu post , he de dir que també jo, que no soc catalana, escric en català per què en tinc gana.Amb la rima.
    P.S. si vols donar una ullada al meu blog
    http://www.annacinziapaolucci.blogspot.com

    No sé perquè he intentat a entrar en aquest blog després tant de temps.El fet és que en aquest dia fosc i nuvolos he vist la teva llum.
    Quina sorpresa més agradable.
    Una abraçada des de l’Alguer (ja saps quan vindràs aqui?)

  2. Ací al País Valencià, la llengua sempre ha estat instrument polític. Fa poc temps ,el president Camps deia que l’alumnat valencià serà trilingüe (per què l’assignatura d’educació a la ciutadania s’impartirà en anglés). Quina poca vergonya.
    Sóc professora de català a la Vega Baixa, i cada dia he d’aguantar els típics comentaris (por qué no hablas en cristiano?) Des de l’administració i el propi claustre de l’institut es promociona l’exempció de l’assignatura,amb la qual cosa no podem fer classe. El nostre horari es limita a fer de guardians de classes massificades.
    Com han d’ésser trilingües si no són bilingües?
    És lamentable el menyspreu i els prejudicis respecte el català(recorda el tancament de TV3…) Mentre ací al sud la substitució lingüística avança de manera incontralada, la societat valenciana contenta amb les Arts i les Ciències, circuits i la resta de barbaritats que ens vénen des de la Generalitat valenciana.
    Hem de sentir-nos orgullosos de parlar en català cada dia per què és la nostra llengua i la dels nostres avis. Per què qui perd els orígens perd la identitat..
    Esperem veure’t aviat per València…

  3. A mi un dels temes que em fan més gràcia a Catalunya és el dels immigrants. Està ple de gent que es queixa perquè aquests no intenten integrar-se a Catalunya, però després són els mateixos que els parlen directament en castellà, simplement per prejudicis. És clar que per aprendre una llengua, si en tens ganes, el més recomanable és apuntar-te a classes, però si des d’un principi ja els neguem que puguin practicar amb els propis catalanoparlants… Mai he arribat a entendre el per què de parlar en castellà a un àrab que acaba d’arribar, si sabrà tant castellà com català. Si nosaltres mateixos ja notem un sentiment de culpabilitat per emprar el català amb gent que no ho fa, qui representa que ha de promoure l’aprenentatge del català?

    M’agrada que tant en Joan Margarit com tu defenseu d’aquesta manera la llengua que utilitzeu. Crec que no hem de perdre temps raonant a tota aquella gent que únicament ens pregunta per intentar deixar-nos sense arguments, i que no ho fa per entendre’ns o per conèixer la nostra cultura.

    Apa, una forta abraçada!!!

  4. Gerard, et felicito pel teu escrit. Hi estic completament d’acord amb el seu contingut. És molt important dir la veritat, però encara ho és més argumentar-les. Això crea una més que necessària pedagogia democràtica de la que, darrerament, no estem precisament sobrats. Moltes gràcies de debò, Gerard.

    Aprofito per a saludar a tots i totes les persones que compartim el bloc.

    Una ben forta abraçada,

    Ramon Texidó

  5. Per començar un salut a tothom que et segueix i que t’estima.

    No tinc paraules per escriure que m’afalagues ,només per pensar de posar el meu enllaç al teu blog o web que sigui.
    Ets extraordinàriament increible!
    Avui a l’illa ha tornat el sol……ets tu?!
    Tanta luce.

  6. hola gerard,
    m,ha agradat molt el teu escrit, mes quant estan a menorca no veig cap senyera i si molta bandera espanyola, es una cosa que jo no entenc.
    Quant vaig arrivar aqui, menorca, pensaba que estava a  casa, que erem als paisos catalans i cada cop mes m,hen adono i m,ho fan notar que aixo no es aixi, aqui la gen es espanyola.
    Bonuuuuuuuuuu que diuen per aqui…………………molts petons.
    ahhhhhhhhhhhh, aprofito per dir-te que no se com enregistrar-me a la teva web, no m,etmet, tambe es cert que la informatica i jo no en duem massa be………jajajajaja

    una forta abraçada de qui saps que t,estima molt

    pili, menorca

  7. quines casualitats… mesos sense passar per aquí perquè "ara que té la web…"  i avui no sé per quins set sous m’hi he ficat i… sorpresa!

    un escrit… que a més m’ha robat algun somriure.  em sona tant als debats mantinguts amb amics "monolingües" (castellans i/o altres).

    ha arribat un punt que em fa tanta ràbia haver de donar explicacions de per què parlo la meva llengua materna…

    és tan absurd! 

    aiximateix, intento no oblidar que, quan l’objectiu és comunicar-me, el millor és facilitar les coses… però són moltes les vegades en que pens…

    idò no me dóna la gana!

    … ara hauré d’estar pendent de dues pàgines 😉

    ja va bé, ja!

    ja ho diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits…

    una abraçada amb molta llum!

  8. M’ha agradat molt el teu comentari.
    No cal donar explicacions perquè, normalment, qui te les demana és perquè vol negar-te, vol que cantis en una altra llengua.

    "Hi ha gent que no li agrada que es parle, s’esgrigue o es pense en
    català, es la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escrigue
    o es pense."
    Ovidi Montllor

    Endavant amb la teua obra!


  9. Bona Llum Gerard. Doncs sí… Ser un mateix… no hi ha res tan fàcil i difícil com ser autèntic.
    Entenc aquesta indignació teva que potser ve d´un cargol però no és recargolada. (I estic d´acord amb s´amiga comentarista Imunka). Per tot això que penses i per el que transmets, "t´he triat" si és que es pot dir així, per un premi tot curiós creat al món dels blocs. "Arte y Pico" es diu, passa´t si pots per es meu bloc ,(http://www.avalonfantasia.blogspot.com)
    A mi també m´ha sorprès rebre´l. Molta sort i guia, cuida´t 🙂

  10. Hola Gerard!

    Ostres, no en sabia res del teu blog!, m’agrada molt! i aquest últim escrit molt maco, diu el que pensem molta gent. No començaré a escriure sobre la nostra llengua que m’indignaria massa. És molt trist tot plegat, però un 27 de Novembre em vas dir i escriure: "un petó amb molta llum", també era el meu aniversari; doncs això et dic ara a tu: Moooolta llum i esperança per Catalunya i el català Gerard.

    Llum i un petó des de terres Tarragonines. On t’hi esperem! que la Vivi ja s’ha cansat de tenir-me a casa seva a la Bisbal sempre que vinc a veure els teus directes! 🙂

    Clara.

  11. Hola Gerard!
    No t’imagines fins a quin punt em puc sentir identificat amb les teues paraules. I ja ni et conte si tu ho vius això a Catalunya o a les Illes, com ho vivim nosaltres al País Valencià. Des de que tenia 16 anys he tingut un grup amb els amics, i cantàvem en valencià.

    Ens vàrem fartar de contestar a la mateixa pregunta que tu, però evidentment a un nivell més local. “I per què no canteu en castellà o en anglés?” Graaaan Joan Margarit: “Cantem en valencià perquè ens dóna la gana”.

    I com dic, per ací per les terres del sud… éstà tan brut i tan polititzat el tema de la llengua, que, independentment dels teus ideals, sembla que pel fet de cantar en valencià ja tingues qualsevol tipus d’afiliació política, o ideals idependentistes, “catalanistes” (pobres ignorants), separatistes… jo què sé! Tant costa d’entendre que la meua llengua materna és el valencià? Tan costa d’entendre que amb els meus amics del grup parle en valencià? Tan costa d’entendre que si estic enamorat d’una xica amb la que parle en valencià, quan escric una cançó pensant en ella… ho faja en valencià??? Tan curtes son les ments d’alguns? De veritat és tan dificil?

    No pots imaginar fins a quin punt estic d’acord amb tu.

    Ara mateix hem començat un amic i jo un nou projecte més acústic, i evidentment també és… en valencià. I els anys han passat, però la pregunta torna a ser la mateixa: “En valenciano???” Ja fa riure.

    En fi, amic, ens veurem… o et veurem el proper dia 14 de març a la Uni d’Alacant i el 15 a Alcoi, com l’última vegada. I… posats a ser pressuntuosos… si vols que algú toque quatre cançonetes acústiques (En valenciano!!!) abans del teu concert, ens encantaria poder-ho fer.

    Una abraçada gran des d’Alacant.

    David

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!