El darrer acte de dignitat d’en Lluís M. Xirinacs diu així:
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
.
.
He viscut esclau
setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per
França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l?univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d?agost de 2007
Els que ens quedem continuarem lluitant per deixar de ser esclaus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Lluís Maria pel teu exemple.
Visca Catalunya Lliure!
Li dedicaré ara un petit caminar a l’aire lliure; ho faré en una passejada que li dedico a aquest defensor d’altres dues necessitats anteriors: sobirania i dignitat. O, com ell ens explicà més bé encara: dos drets i dos deures. I necessaris per no ser esclaus.
Al costat de tot el seu treball, com ens diu: al llarg de tota la seva vida adulta, sense contemplació als qui neguen aquests drets i deures, cal seguir la seva feina.
Gràcies Lluís Maria Xirinacs Damians per la teva manera de ser.
I per plantar cara a tant de bèsties.
Per desgracia el seu exemple de dignitat no tindrà capa efecte en la classe política, espero que si en la ciutadania. Hem perdut un lluitador, no un esclau.
http://elracodelsdesproposits.blogspot.com/
Salut i paciència
Ens ha deixat un lluitador. Que el seu exemple de dignitat causi l’efecte desitjat en els que hi quedem. Endavant cap una terra lliure !!!
Roser i Josep-Lluís (Tarragona)
No us equivoqueu! No tingueu cap mena de retret als polítics catalans, perquè en tot cas són això, només polítics, uns personatges que han fet de la vida dels catalans i les injustícies que diàriament es cometen en contra de la llengua i cultura catalanes, una professió. Un ofici que té com a únic objectiu cobrar i rés més.
Som molt ineptes si després de la mort de Josep Maria Xirinacs, pensem que els polítics han de fer alguna cosa, perquè no són rés més que uns vividors que esperen únicament que vinguin les pròximes eleccions per tornar a tenir el sou que no es mereixen, i deixen apartats els problemes reals de la gent, com el fet de ser víctimes de la seva incompetència.
Quants cops m’he trobat davant d’un polític repetint la mítica frase de Jordi Pujol "Aixó no toca", alegant que com que s’acosten eleccions no es poden mullar en cap tema, perquè això podria fer decantar negativament la balança electoral…
Vergonya els hauria de fer exercir de polítics sense tenir cap altre objectiu que el de seguir ocupant el càrrec. FESTIGOSOS EMBUSTEROS!
La victòria de Xirinacs
Aquesta mort conscient i voluntària representa l’epígon més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se’n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
La victòria de Xirinacs
Aquesta mort conscient i voluntària representa l’epígon més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se’n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
Vaig tenir el goig o, digueu-li honor, de coneixer en Xirinacs quan feia vaga de fam davant de la Model i, la seva personalitat, em va copsar. Després, per qüestions laborals el vaig tractar en altres ocasions i sempre em va impressionar la seva fermesa en defensar les seves idees i la llibertat de Catalunya. Per tot això sempre el recordaré com un gran lluitador de la sobirania dels catalans.
Estos tios no saben mas que insultar.