Els Països Catalans i el món des de Vic
El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres
Avui el diari esportiu Sport publica l?article
d?opinió que us transcric al capdavall (traduït amb el traductor de Mésvilaweb)
i que signa Toni Frieros.
Es veu que la selecció francesa pretenia
convocar un jugador argentí que, circumstancialment, va néixer a França, on el
seu pare es guanyava la vida jugant a futbol. El noi viu des de quasi sempre a
Argentina i ni tan sols parla francès. Tot i això, el fet que tingui passaport
francès va fer pensar els dirigents francesos que tenien dret a convocar-lo i
que, en cas de negar-s?hi tenen dret a denunciar-lo.
Publico l?article perquè és el que m?agradaria
llegir a aquest mateix diari (o a qualsevol altre dels diaris espanyols que es
publica a Catalunya) el dia que la França de l?article d?avui sigui Espanya, la
FFF sigui la FEF (o la FEP, o qualsevol altra federació espanyola), l?Argentina
sigui Catalunya o els Països Catalans i que Gonzalo Higuaín sigui Oleguer Preses,
Miquel Masoliver o qualsevol altre valent.
Una pàtria se sent, no
s’imposa
Raymond Domenech,
seleccionador nacional de França, decidirà després de disputar-se l’amistós
França-Grècia, si, en concordança amb la Federació Francesa de Futbol (FFF),
denuncia a la FIFA la negativa del futbolista franco-argentí Gonzalo Higuaín
(actua a River Plate) a jugar amb la selecció francesa. Diuen algunes fonts que
el president de la FFF sí que té aquesta intenció…
El cas d’Higuaín és per analitzar perquè resulta que el noi, que complirà dinou
anys el pròxim 10 de desembre, va néixer a França quan el seu pare, el defensa Jorge
Higuaín, jugava en el Brest. Tanmateix, sent encara molt nen, va tornar a
Argentina, on ja porta vivint disset anys. Com Gonzalo té passaport francès, el
seleccionador gal, d’acord amb la seva federació, el va convocar la setmana
passada per mesurar-se a Grècia. El noi, que sembla ser va per a estrella i
fins i tot el Reial Madrid el té sota lupa, va demanar uns dies per pensar-se’l
millor però, amb tot el sentit comú del món, al final, va dir que declinava
l’amable oferiment.
Què esperaven Domenech i
la FFF? El xaval no parla francès, no té la cultura més mínima francès, porta
disset anys vivint, estudiant i jugant a Argentina, se sent argentí pels quatre
costats, llavors, què volia la FFF?
Una bandera, una pàtria, no s’imposa, se sent. I un no és d’on neix, sinó d’on
pastura. Higuaín, segurament, acabarà defensant la samarreta d’Argentina,
perquè és el més natural del món. Per tant, farien bé Domenech i la FFF en
oblidar-se del noi i mirar cap a un altre lloc. De la mateixa forma que miren
quan hi ha futbolistes que, arribat el moment, per decisió pròpia i unilateral,
creuen que ja no han de jugar més en les seves seleccions, com van fer Hierro,
Luis Enrique, Figo, Zidane i tants altres. Si aquestes decisions es respecten,
també s’ha de fer el mateix en casos com els d’Higuaín. O en el de Leo Messi,
que va preferir Argentina a Espanya.
Respon a Vilalta Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dret a la doble nacionalitat depenia d’on feies la mili abans quan era obligatòria per determinar la nacionalitat primera a la que pertanyies.
I el privilegi de poder triar la nacionalitat amb la qual volen jugar sols s’atribueix és per uns quants esportistes d’elit que sobresurten, amb possibilitats d’obtindre la doble nacionalitat.
I en el cas del futbol que no hagin jugat en partit oficial en cap altra selecció.
Això esperem. Que algún dia a l’estat espanyol no es criminilitzi a un esportista per no voler vestir la samarreta d’espanya.
Es curiós veure com a Holanda, Alemanya, Irlanda i altres països alguns jugadors s’han negat a anar a les seleccions i no ha passat res. O com un jugador gallec que jugava al Compostel.la cquan era a primera, del qual ja ni recordo el nom es va negar a anar amb espanya perque deia que no era el seu país, que ell era gallec i punt, i no es va muntar cap pollastre com amb l’Oleguer.
D’acord amb el que dius, Quim.
Només un apunt: si aquest noi va néixer quan el seu pare jugava a l’equip bretó del Brest, m’imagino que no devia fer-ho a França sinó a Bretanya.