Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

31 d'agost de 2007
1 comentari

Puerta, cas d’infart; tv3, cas com un cabàs

Fa uns quants dies, vaig fer una crítica a TV3 pel seguiment especial que havia fet dels incendis a les Canàries. Uns quants lectors se’m van tirar a sobre acusant-me de malalt i no sé quantes coses més. Fins i tot un hem demana si criticaré que ara hagin enviat  un reporter a Grècia (com si les dimensions de les dues plagues d’incendis fossin comparables).

Aquesta setmana, amb la mort del jugador del Sevilla, Antonio Puertas ha passat un cas similar. Però no ho criticaré (no fos cas que algú se’m mengés viu); només reproduiré l’article que l’Alfred Bosch escrivia ahir a l’Avui i que venia a dir el mateix, però ampliant-ho a tots els mitjans catalans.

(l’article, a llegir més)

Puerta. Cas d’infart

La teva mort, Antonio Puerta, ha estat
colpidora
. Tenies només 22 anys, esperaves un fill, i
eres un jove ple de joia i de carisma.

A més, el fet luctuós es va produir en directe; i ja sabem que avui, el
que fa grans els fets és la petita pantalla. A mi em sap greu per tu i els
teus, però se m?escapa la dimensió social de la tragèdia.

Ara resulta que el món esportiu s?ha tenyit de
negre, que hi ha commoció arreu, que els clubs decreten dol i suspenen actes, o
dediquen les recaptacions a la causa noble de torn. Jo expresso tot el meu
respecte per la teva condició de difunt, i avanço el meu condol als afectats,
que espero que puguin viure la seva tristor sense massa soroll.

El que no acabo d?encaixar
és la reacció dels mitjans catalans. Et va
fallar el cor, asseguren. Caram, és un mal que dissortadament no és notícia. I
em pregunto quants, dels que ara es declaren trasbalsats, coneixien fa tres
dies el teu nom.

En la teva mort no hi va haver violència,
ni vas ser víctima de cap
daltabaix social, econòmic o polític. Estic segur que al món de l?empresa o de
la cultura, un cas d?infart no generaria el mateix enrenou. Es veu que amb el
futbol som més religiosos, i tot acaba en panteó.

A més, quan han mort futbolistes en camps del món
, la notícia s?ha limitat
a un parell d?imatges impactants. Sembla clar que, ens plagui o no, els
catalans juguem en una lliga que obre la porta al Guadalquivir però que la
tanca a la tramuntana.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!