No sóc especialment futbolero. El futbol
m?agrada seguir-lo, però no em treu la son. I tampoc m?agrada fer d?entrenador
crític com sí que fan alguns seguidors.
Dic això per
deixar clar d?entrada que no pontifico, simplement dono la meva opinió.
Crec que l?Oleguer és un bon jugador de futbol i un
molt bon jugador d?equip (sempre sap quin és el seu lloc i coneix fins on pot
arribar). Igual que fa fora del camp, a dins també té les coses molt clares i
les fa sense estridències.
A la final de París va fer un mal partit i,
encara que ell ho negui i l?entrenador també, aquest fet i els fitxatges
d?estiu (Thuram, Zambrota i la permanència sobrevinguda de Belletti) el van
relegar a la suplència al principi d?aquesta temporada.
Però quan les coses han anat mal dades, quan
l?equip ha començat a fallar i la defensa ha començat a fer aigües, ja sigui a
causa de la baixa forma d?en Puyol, ja sigui a causa de les lesions, l?entrenador
ha tornat a donar entrada a l?Oleguer i ell no ha fallat.
Amb això i la seva actitud professional durant
la suplència ha demostrat que l?estima que li té el públic del Barça és
justificada.
Uh Uh Oleguer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Creia que parlaries del llibre. Jo també sóc un fan de l’Oleguer i m’encanta que torni a ser titular (com es mereix). Però pensava que compartiries amb nosaltres la satisfacció del llibre Camí d’Ítaca, que a mi personalment em va agradar molt. Una mostra que la revolució es pot fer des de la tendresa.
Salut!