O com convertir una protesta contra el
feixisme en una campanya furibunda contra tot allò que es mou sense permís.
Les darreres notícies davant de l?incident
d?ahir a Martorell han deixat a cara descoberta la misèria de la classe
política catalana. Com si fossin tots del mateix club (de fet, ho són), com si
es tractés d?una secta destructiva, com si fossin una gran família unida, tots
han sortit a defensar a les pobres víctimes, que eren, simplement, unes
germanetes de la caritat que estaven fent una obra de caritat que es van veure
atacats per les masses furibundes d?antisistemes i altra gent de mal viure que
només pensen en fer mal. Colla d?incívics (que, pel que es veu darrerament, és
dels pitjors insults que et poden dir).
El Maragall, titllant de feixistes els
manifestants; el Montilla, com si es tractés d?un Vito Corleone qualsevol fent
executar el nebot, ha ordenat l?expulsió fulminant del responsable de les
joventuts socialistes de Martorell (sí senyor, això sí que és democràcia
interna: expulsió directa, sense expedients, sense dret a la defensa ni òsties
amb vinagre!).
El Pp, com sempre, canviat el seu paper de
botxí pel de víctima.
I Ciu, Icv i Erc s?han tornat a treure la
careta, han donat suport total als feixistes del Pp i han condemnat sense cap
mena de matís les accions de protesta antifeixistes.
I la democràcia i la llibertat d?expressió?
Ah, no, això només serveix per a ells, la tenen segrestada, els que no juguem al
seu joc amb les seves regles i les seves cartes marcades, aquests no hi tenim
dret, a la llibertat d?expressió!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!