Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

18 de gener de 2007
6 comentaris

El castellà, element estructural de la societat catalana

Ahir, el conseller Carod va presentar el programa de govern de la seva conselleria (el Carod conseller, no vicepresident).

I entre la xerrameca es troba la següent frase: (bla bla bla).. el reconeixement del castellà com a element estructural de la societat catalana… (bla bla bla).

El bla bla bla, el vaig entendre, però això de l‘element estructural, algú em pot explicar què vol dir?

Molt em temo que és una més de les renúncies a què ja ens tenen acostumats els suposats independentistes que ara estan al govern.

Malgrat tot, espero que algú m’ho pugui desmentir i que m’expliqui que les paraules del Carod no volen dir el que sembla que vulguin dir.

M’assec i espero…

PD: curiositat sense mala intenció: un cop redactada l’anotació, se m’acut passar-li el corrector ortogràfic (normalment no em recordo de fer-ho) i, quan troba Carod, ho marca i em sugereix cardo.

  1. Aquest intent de legitimació de la llengua invasora per part de Carod és una mostra més del seu odi ètnic contra els catalans (ell mateix ha declarat que ja n’hi ha prou de presidents amb llinatges i arrels catalanes).

  2. En Carod assumeix el que fa temps molts hem vist quan anem per el Metro o pels carrers de Barcelona, que el castellà forma part de la nostra estructura de la societat catalana. Negar-lo es mentir-nos nosaltres mateixos la realitat.

    Això no vol dir pas que hem de negar que el català es la llengua propia de Catalunya, i per tant que aquesta tè que rebre no només per aixó, però també per aixó , molta més ajuda i suport institucional que el castellà.

    Aquestes decleracions van en direcció a l’estratergia de la "pluja fina" que en Carod està intentant desenvolupar. Aquesta estrategia vol despolititzar i sobretot desessencialitzar (no ser si es correcte la paraula) el catalanisme per fer cabuda altres persones que proveen d’altres origens no catalans, vol que el catalanisme sigui més majoritari amb l’incorporació de persones de procedencia castellanes parlant i que no volen deixar enrrera ni renunciar als origens castellans.

    El problema es que tota aquesta estrategia pot fer aigues si obre massa i es diluiex tant que al final no haurà diferencies entre la nostra societat catalana i la societat espanyola. Problema resol! Tots Espanyols i visca el Rei!

    Bloc de referencia al respecte el tema de la despolització del Català i la pluja fina d´en Carod

    La cami llarg i tortuós cap a l’indepedència "La pluja fina" (primer de…?)

    Com està canviat el nostre païs i si nosaltres no canviem no hi haurà res a pelar!

    Mori Mas visca Carod / Mori Carod visca Mas

      

  3. Molt d’acord. Estic cansat de renúncies i de sotmissions, davant l’estat opresor. Al final encara li haurem de donar les gràcies. El castellà pot ésser la llengua d’una part de la població del nostre país, però això és així a causa de la conquesta i de la colonització que hem patit al llarg dels darrers 300 anys. El 1707 va caure el País Valencià i Lleida en mans de l’exèrcit castellà, i va començar la colonització! Per mi, el castellà és tan estranger com el francès o l’anglès…

    Guillem M.

  4. Jo també reconec que el castellà és un element estructural de la societat catalana, barcelonina especialment. Però els polítics no són per reconèixer evidències, o per explicar-nos-en el motiu, per a això hi ha els antropòlegs.

    La qüestió és si el castellà ha de ser o no element estructural de la societat catalana. Que ho sigui, en primer lloc per imposició militar i en segon lloc i condicionat aquest, per la no integració de la colònia hispanoparlant, i en tercer lloc pel nostre caràcter pusil·lànim, no és motiu suficient per refusar-ho.

    La qüestió és saber si lluitem per canviar-ho o per amotllar-nos-hi. Alguns, com jo, lluitarem en la mesura de les nostres forces perquè el castellà deixi de ser idioma estructural a la societat catalana, és a dir, que ocupi precisament el lloc del català i qualsevol altra llengua actualment (descomptant quatre pinzellades oficials): tothom pot parlar castellà a casa, però la llengua pròpia, vehicular, de referència al país, la llengua comuna ha de ser el català.

    Això inclou des del cinema a l’etiquetatge de productes comercials de tota mena, alimentació, publicitat, premsa, jugadors del Barça, anuncis, televisions públiques i privades i premsa escrita.

    Mentre s’accepti que la situació de predomini estructural del castellà és la que és i no es pensa canviar, simplement es treballa per la nostra anhilicació. Així que el senyor Carod i la direcció d’ERC actualment sols serveixen els designis dels hereus de Felip V i els hereus de Franco, tota una gesta per ells.

    Suposo que fan com els socialistes, tan ofuscats per mantenir el seu missatge espanyolista quan si han mantingut vosts és per la fidelitat de l’electorat més catalanista de Girona, mentre que els colons han desertat cap a Ciudadanos. Doncs ERC intenta el mateix, els voten els que encara confien en el seu tremp i pebrots i en canvi se les donen de progressistes urbans hispanòfils a veure si els vota algun sociata descontent.

    Potser funciona per ERC però a mi em preocupa el país, i els interessos dels partits i els del país de vegades van en sentits oposats i és el moment de prescindir-ne.

    No sé, la declaració del Carod em sembla repulsiva i insultant pels seus votants. Ell sabrà.

  5. Vol dir que reconeix – i em fot – que hi ha molta gent que dins l’estructura de la nostra societat parla en castellà,i que estem tan ben estructurats que no necessiten entendre ni parlar el català. Tambè va dir l’altre dia que recolçava madrid 2012 i lesaltres candidatures. No és igual manar que estar en la oposició

  6. Ignorant la broma fàcil(íssima) del Carod/Cardo, dir-te que el que va dir Carod és que el castellà no és un element conjuntural de Catalunya, no serà una cosa passatgera, el castellà, per diferents motius segurament conjunturals, com ara la dictadura de Franco i la persecució del català en un moment d’arribada massiva d’immigrants castellanoparlants.

    Negar el fet que el castellà forma part de la nació catalana (sota administració Espanyola, així com el francès a la Catalunya Nord) és una cegesa política que em supera.

Respon a josep m Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!