Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

7 de desembre de 2008
2 comentaris

Barcelocentrisme (o Barcelotritis)

‘Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló’.  Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l’Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l’espanyol).

Es referia a les cues causades per la gent que, sortint de l’àrea metropolitana, anàven a dues de les fires que aquestes dates apleguen quantitats impressionants de gent, el Mercat Medieval de Vic i la Fira de l’Avet d’Espinelves, ambdues a la comarca d’Osona.

Però pel periodista barcelocèntric que va escriure la nota (suposo que deuria ser una notícia d’agència), només són fires locals, perquè no es fan a Barcelona. És clar que quan parlen de la fira de Santa Llúcia, o qualsevol altra, no cal que especifiquin que parlen de la de Barcelona, ja se suposa, però quan parlen de coses que surten de la ciutat, aleshores es tracta de ‘fires locals’.

I és que per alguns, l’univers comença i acaba a Barcelona, i fora d’això, només hi ha uns territoris que a vegades són un parc temàtic per anar-se a esbargir i altres vegades un gra al cul que només emprenya la capital.

Potser ja va sent hora que alguna especialitat mèdica comenci a estudiar aquesta malaltia que es podria anomenar Barcelotritis.

  1. No és tan sols Barcelocentrisme. També és anti-catalanisme.
    Per ells, Catalunya no existeix. Tot és Barcelona i “Barcelona pueblos”.

    Només et cal fixar-te en quants cops en els informatius des d’emisores de ràdio que emiteixen des del nostre país s’ha dit aquests dies (en motiu de l’explosió de gas) que Gavà és un barri de Barcelona…

  2. 2 comentaris:

    – totalment d’acord amb tractar d’actes locals (molts d’ells de molt nivell) tot el que es realitza fora del seu entorn d’actuació. És un problema de provincianisme, malgrat sembli un paradoxa.

    – compte amb posar tothom dins del mateix sac! Hi ha molta gent a Barcelona que creu en Catalunya, i que ha de fer actes de militància i de resistència des que es lleva fins que se’n va a dormir (per exemple amb la llengua). En aquest sentit crec que hi ha més consciència a la capital que a alguns indrets de comarques, malgrat la situació no sigui pas menys greu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!