El meu no vot del proper 20-N

Article publicat al setmanari Osona Comarca del dia 10/11/2011

El proper 20 de novembre se celebraran les
eleccions a les Corts Generals Espanyoles. Des del punt de  vista una persona d’esquerres i
independentista, la participació en aquestes eleccions només podria tenir
sentit com una eina de mobilització i com a prova de força (com és el cas que
es dona enguany a Euskadi, on la coalició Amaiur pot optar a esdevenir la primera
força política). 

I és que en aquestes eleccions, es juga amb
cartes marcades. Els catalans, ja hem perdut abans que se celebrin. Cal tenir
en compte que fins i tot en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants dels
Països Catalans votessin una única opció independentista, aquesta estaria en
minoria a les institucions espanyoles i, per tant, ni tan sols podria modificar
el marc jurídico-legal per a fer possibles els seus plantejaments
independentistes.

Però més enllà de la qüestió demogràfica, la
democràcia a l’estat espanyol (i arreu del món occidental), cada vegada és
menys democràcia. Els poders financers i mediàtics espanyols cada dia més
decideixen els debats estratègics de manera que les diferències entre els dos
únics partits que tenen capacitat per a governar cada dia són més petites.
Mentre la dreta espanyola manté els seus postulats neoliberals i els accentua,
l’autoanomenada esquerra cada dia està més supeditada als interessos de les
classes benestants i més allunyada de la defensa de les classes populars del
nostre país. El lliurament de la política econòmica als mercats que hem patit
aquests darrers anys és la clara mostra que les diferències entre
l’esquerra  la dreta cada dia són més
minses.
 

I pel que fa a la política respecte als
catalans, tot i que sempre ha estat així, els darrers anys ens confirmen que la
dreta i l’esquerra espanyola, si en una cosa coincideixen, és en la defensa a
ultrança d’un model d’estat unitari, en què qualsevol reivindicació nacional no
hi té lloc. Davant del futur debat sobre la recentralització de l’estat que
s’acosta, als catalans només ens queda la via rupturista, la via de trencar amb
l’estat espanyol d‘una manera unilateral i des de casa nostra. 
 

En les condicions actuals, l’únic paper que
poden anar a fer els diputats catalans a Madrid és el de mers comparses; és per
això que crec que l’opció més coherent en aquestes eleccions és la de
l’abstenció.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *