Els privilegis d?uns contra els drets de tots.

Aquest dilluns, 13 persones varem
ser jutjades a Vic acusades de ser solidaris i haver anat a donar suport a una
família quan estava a punt de perdre el seu pis i quedar-se al carrer. Aquell
dia, una trentena de mossos d’esquadra van utilitzar la força per desallotjar
l’entrada de l’habitatge de la família i permetre que els lacais del Banco de
Santander procedissin a deixar al carrer una parella amb dos fills petits i la
dona embarassada de vuit mesos. El pis en qüestió va passar a engruixir el parc
d’habitatges buits de la ciutat.

Durant el judici es va fer
evident que les forces policials van acudir al lloc dels fets només per imposar
els privilegis del gran capital, encara que això signifiqués trepitjar els
drets bàsics d’una família en una situació dramàtica. Així mateix, també va
quedar clar que no hi va haver cap criteri racional a l’hora de decidir a
quines persones s’acusava i a quines no. (continua)

A la mateixa hora del judici, a
la sala de plens de l’Ajuntament de Vic l’equip de govern de la ciutat format
per CiU i ERC feia pinya amb la ultradretana PxC per tombar una moció de suport a
les persones encausades. L’argument de l’equip de govern per no donar suport
als encausats es va basar en la defensa a ultrança del dret a la propietat
privada sense cap tipus de limitació, és a dir en la llei del més fort.

Però el nostre ordenament
jurídic, a més del dret a la propietat privada, també  reconeix uns altres drets, entre ells el dret
a un habitatge digne. I en el cas dels desnonaments aquests dos drets
col·lideixen i cal decidir quin dels dos s’ha de prioritzar.

L’habitatge, com a bé d’ús que
és, té una finalitat social (que hi visqui algú); però la possessió massiva
d’habitatges per part dels grans bancs, és evident que no té aquesta finalitat,
sinó l’especulació i l’acumulació de riquesa. I és en aquest punt que els
poders públics han d’aplicar polítiques per a impedir que aquest afany
d’acumulació de riquesa d’una minoria atempti contra el dret fonamental de tots
els ciutadans a poder accedir a un habitatge digne. Per això, cal aplicar
mesures que penalitzin l’acumulació d’habitatges amb finalitats especulatives i
que premiïn la posada en el mercat de lloguer a preus assequibles dels pisos
per tal que aquests puguin complir la funció per la qual van ser construïts, és
a dir, perquè hi visquin persones.

Perquè al cap i a la fi, el
judici d’aquest dilluns anava d’això, de si tenen més raó els mossos que van
anar a defensar el dret del Banco de Santander a acumular milers de pisos per
mantenir-los tancats, o la seixantena de ciutadans que érem allà a defensar el
dret d’una família a poder disposar d’un habitatge on viure dignament. De si
tenen més dret els mossos a utilitzar la força per obrir-se pas o els manifestants
a impedir-ho pacíficament. En definitiva, de si els mossos i el govern a qui
representen estan per a defensar els privilegis d’una minoria o els drets de
tots els ciutadans. Els fets del 9 de febrer van situar els mossos i el govern
en el bàndol dels poderosos. La sentència ens dirà de quina banda està la
justícia.

Foto d’Adrià Costa “robada” a Osona.com

PD: només l’excepcionalitat d’aquest judici pot explicar la cobertura mediàtica que ha tingut: El País, TV3, Cuatro, Antena3, la Sexta, i fins i tot Interviu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *