Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

2 de maig de 2011
2 comentaris

Darrer discurs al ple de l’Ajuntament

Avui he participat al meu darrer ple a l’Ajuntament de Vic com a regidor.

El meu discurs ha estat el que us deixo aquí.

Aquesta és la darrera intervenció que faig en aquest consistori, i és la primera que faig a nivell personal. Fins avui, totes les meves intervencions, silencis i vots han estat en representació de la CUP i reflectien el parer del partit i no pas el meu personal (tot i que, lògicament, en la gran majoria de casos coincidien). 

Aviat farà 4 anys de les darreres eleccions municipals. Com a resultat d’aquelles eleccions, vam entrar a aquest ajuntament dos regidors d’una força política que s’estrenava al consistori, la Laia i jo mateix com a representants de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP. Com que érem nous, no només les persones sinó també l’organització a la que representem, al principi van ser temps difícils perquè vam necessitar un temps d’adaptació al mitjà. Ens calia descobrir el funcionament de l’ajuntament, les rutines, el maneig de les informacions, i també ens calia guanyar-nos el respecte d’aquells que creien que érem una colla d’insensats que dèiem no a tot i que no érem capaços de fer propostes en positiu per a canviar les injustícies socials. Crec que, amb esforç, ho hem aconseguit. (continua)

Les 21 persones que formem el ple som uns privilegiats. Hi ha moltíssimes persones a la ciutat que fan política de moltes maneres diferents, però només 21 podem ser al ple, cosa que ens permet treballar amb molts més recursos i més accés a informacions que la resta, així com prendre decisions que afecten la totalitat de la població. Això fa que a més d’un privilegi, ser aquí també sigui una responsabilitat molt gran que crec que els dos regidors de la CUP hem afrontat d’una manera prou digna i madura.

A la nostra ciutat hi ha centenars, segurament milers, de persones que fan política de diferents maneres cada dia. Des d’organitzacions polítiques i sindicals, des d’associacions de veïns, des d’Ampes, des d’associacions professionals, des d’entitats culturals o socials, des de clubs esportius. Tots ells, des del seu àmbit, fan política, fins i tot els que no en són conscients o no ho entenen així, perquè treballen per fer una ciutat més activa i una societat millor.

I la política institucional és una altra de les maneres de fer política, ni més ni menys important que les altres.

Fa quatre anys, vaig entrar amb molta il·lusió a treballar des d’aquest darrer àmbit, però sense deixar de participar també en els altres, en la mesura de les meves disponibilitats. L’experiència, amb els seus alts i baixos, amb els seus clars i obscurs, ha estat positiva, malgrat que considero que el temps òptim per rendibilitzar la feina és de dues legislatures, ja que 4 anys donen per poc i més de 8 crec que són excessius. Ha estat una experiència que sempre més portaré en el meu bagatge, com en porto moltes altres de passades.

A partir del 22 de maig deixaré de ser regidor, no pas per voluntat pròpia ni de les urnes, sinó perquè el meu partit, la CUP, assembleàriament va decidir que hi havia altres persones que ho farien millor que jo. I deixaré de ser-ho amb la satisfacció per la feina feta, però també amb recança per la feina que s’ha quedat sense fer. Als que vinguin al meu darrere, i que espero que siguin uns quants, els demano que hi posin les mateixes ganes i esforços que hi he posat jo i els desitjo que se’n surtin molt millor.

Per la meva part, com no podria ser d’altra manera, continuaré fent política des d’altres àmbits: potser des de la mateixa CUP, però també des de l’associació de veïns del meu barri o des de diferents associacions en l’àmbit social o cultural. Perquè les persones que tenim aquestes inquietuds sabem que l’associacionisme és un món on és més fàcil entrar-hi que no pas sortir-se’n, sobretot per les satisfaccions que et dóna i que sempre pesen més que no pas les decepcions. Per tant, continuaré treballant per intentar fer una societat millor, fent propostes en positiu i criticant i denunciant quan cregui que les instàncies de poder no treballen per fer de la nostra, una ciutat més justa en què les persones tinguin totes el mateix valor siguin quines siguin les seves circumstàncies.

I no em puc acomiadar d’aquesta tasca sense fer diversos agraïments.

Agraïment als companys de consistori, i especialment als regidors de l’equip de govern, per la seva col·laboració (alguns més, altres menys) a l’hora d’escoltar les nostres propostes, de debatre-les i de passar-nos les informacions. És la seva obligació, però això no treu que els pugui agrair la seva tasca.

També un agraïment, i en aquest cas sense matisos ni objeccions, als treballadors de la casa. Secretaris (n’hem tingut uns quants), interventor, tècnics, administratius, ordenances, a tots els treballadors i treballadores de la casa, que ens han fet més fàcil la nostra feina, disposats sempre a col·laborar facilitant-nos les informacions que ens calien, i estant sempre amatents a les nostres necessitats.

També a tots els ciutadans particulars i les entitats que ens han ajudat, amb propostes, crítiques, dubtes i assessoraments diversos. Tan els que ens han vingut a trobar per fer-nos arribar les seves inquietuds com els que hem anat a buscar nosaltres perquè ens donessin la seva opinió especialitzada.

Als companys de la CUP, que durant aquests 4 anys, i també des d’abans, han col·laborat en la feina del dia a dia.

I per acabar, l’agraïment més important, més sincer i més sentit; a les 1176 vigatanes i vigatans que amb el seu vot van fer possible l’experiència d’aquests 4 anys. Desitjo de tot cor no haver-los decebut.

Moltes gràcies.

Foto robada d’ Osona.com 

  1. Una abraçada ben forta, amb un sentiment conegut i amb la proximitat que fa tants anys que ens acompanya.
    Gràcies per ser-hi, gràcies pel compromís i gràcies per saber estar fins i tot en aquests moments.
    Com diu la cançó, bellíssima, d’Obrint Pas, seguirem!

  2. Gràcies per ser una persona íntegra i honrada i per qui puc posar la mà al foc i dir que jo sí que conec polítics honrats.
    I gràcies per no haver-me fallat com a representant aquests quatre anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!