Els Països Catalans i el món des de Vic

Al ple d’avui hi havia una moció del partit ultradretà PxC, en què es demanava que el Ple donés suport a les mesures que havia poposat l’alcalde per tal de no empadronar les persones que no presentessin un passaport visat en el moment de fer l’empadronament.

Aquest és el discurs que des de la CUP hem fet per rebatre la moció (audio parcial).

Des de la CUP, lògicament, no donarem suport a aquesta
moció ni als nous criteris d’empadronament que pretenia imposar el govern de la
ciutat. 

I per no fer-ho, hi ha moltes raons. Aquí
n’exposarem algunes.

(n’hi ha més…)

En primer lloc, i no per això la més important,
és que ja s’ha vist que els criteris no s’adapten a la llei. I és que el padró és
un mecanisme per saber qui viu a la ciutat. I, per tant, hi han d’estar empadronades
totes les persones que hi viuen, tinguin papers o no. I si no tenim empadronat
a tothom, sigui quina sigui la raó, no ens podrem fer càrrec de les necessitats
de la ciutat i dels ciutadans. No empadronar tothom és fer com els estruços,
amagar el cap sota l’ala. A més, com que és obligació legal de tothom
empadronar-se, si no els ho permetem, els estem obligant a incomplir la llei.

I més enllà de la legalitat, amb el no empadronament
d’alguns ciutadans, els estem privant del dret a accedir als drets socials,
sanitaris i educatius.

El senyor alcalde, en aquesta sala, ha
dit moltes vegades que a Vic no hi havia autòctons i immigrants, sinó que hi
havia ciutadans, i que per ell tots eren iguals. Però de cop, ha canviat el seu
parer i ha decidit que no, que des del 29 de desembre a Vic hi ha d’haver
ciutadans i no-ciutadans. Sembla aquell vell acudit que deia que a Sud-àfrica
ja no hi havia blancs i negres, que a partir d’aleshores tots serien blaus. I
que els blaus clars anirien al davant i els blau fosc al darrere. Però aquí és
al revés, ara deixarem de ser tots blaus (uns clar i uns altres fosc, no fos
cas) per ser blancs o negres, o el que és el mateix, bons i dolents. I qui són
els dolents en aquest cas? Doncs com sempre, són els més desafavorits, aquells
que per no tenir, no tenen ni una identitat administrativa reconeguda. Mal
govern és aquell que, per resoldre els seus problemes (que els tenim), busca la
solució atacant els més febles, aquells a qui s’ha utilitzat quan ha convingut
i que se’ls vol expulsar quan ja no són necessaris pels interessos dels de
sempre.

No acabem d’entendre la postura del
govern en aquest tema, i molt menys dels grups que s’autodenominen d’esquerres.
No es pot combatre la ultradreta amb polítiques pròpies de la ultradreta. Si el
que pretenia l’alcalde era competir amb la PxC per veure qui la feia o deia més grossa, heu
empatat. Ara bé, una cosa sí que ha aconseguit l’alcalde. Amb el seu afany per
anar al parlament, ha actuat d’una manera prou irresponsable com per
garantir-se que anirà al parlament, però que amb aquesta aventura, al Parlament
hi entrarà de bracet amb el representant de la ultradreta vigatana, a qui ha
posat una catifa vermella d’entrada al Parlament. Sàpiga, senyor Vila d’Abadal
que aquest haurà estat el preu que haurem de pagar perquè vostè vagi al
Parlament. Estem segurs que hi havia altres maneres d’entrar-hi sense
necessitat de pagar aquest peatge; vostè esta prou ben relacionat dins del seu
partit com per no haver de recórrer a aquests mètodes.

I parlant de peatges, el més greu de tot
és el peatge que ha hagut de pagar la ciutat amb l’actuació d’aquest govern.
Potser s’ha volgut seguir aquella màxima de “que parlin de mi, encara que sigui
malament”, que tan coneixem a Vic. I a fe de Déu que s’ha aconseguit. Heu ficat
la ciutat a primera línia mediàtica i heu aconseguit que arreu del país es
donés una imatge falsa de Vic com a ciutat racista i xenòfoba. És evident que
hi ha hagut molt mitjans que han exagerat sobremanera, però és que vostès els
hi ha posat en safata!

Per acabar, només volem dir que sabem que
la convivència comporta alguns problemes, i que quan qui conviu són persones de
diferents cultures a vegades aquests problemes són més nombrosos o més
complicats. I que per a resoldre’ls calen més recursos, que han d’arribar de
les instàncies superiors. Però el que no podem acceptar és que per intentar
resoldre això es faci utilitzant els més desafavorits, perquè amb aquesta
mesura s’ha posat als peus dels cavalls, no només els que no tenen papers, sinó
a tots els col·lectius de nouvinguts de la ciutat, que s’han vist
estigmatitzats com els únics causants de tots els problemes de la ciutat i del
país. Com si no hi tinguessin cap responsabilitat aquells que han inflat una
bombolla immobiliària que al final ha petat, o aquells altres que s’han afartat
de guanyar milions a costa de fer hipoteques inabastables, o aquells altres que
s’han aprofitat de la misèria d’alguns per abaixar els salaris dels
treballadors.

En definitiva, els problemes, o els
resolem entre tots, o si pretenem resoldre’ls els uns a costa dels altres, no
els resoldrem i en crearem de nous.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!