Així estem, abandonats a la nostra sort, sense rumb i a punt d’estavellar-nos per sempre.
Després d’entregar la Generalitat al nacionalisme espanyol i sense cap representació política Parlamentaria que aposti primer per Catalunya, el nostre país s’està diluint més ràpidament del que és podia suposar en la quotidianitat espanyola.
Entre ETA, la treva, el paperot que hi ha fet el Zapatero i el que fa el PP, aquesta és……
la realitat política a Catalunya. És a dir l’Espanyola.
Les noves imposicions del castellà, el paper de la cultura a Frankfurt el desplegament del nou Estatut, les balances fiscals, l’etern problema del finançament, el dèficit d’ inversions de l’Estat a Catalunya….etc, etc. Tot això a passat a millor vida.
Per no dir del paper de les nostres forces polítiques del Parlament. De fet alguns encara estan de vacances i els que surten estan al Parlament Espanyol de Madrid.
Els altres simplement suposem que hi son, inclòs el President de la Generalitat i el seu govern. Alguna cosa estaran fent, però de les esmentades anteriorment res de res.
Realment ja no tenim País, nacionalment parlant. Això esta dat i beneit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què ha Catalunya si val la pena defendre el nacionalisme catalaniste és sempre per una causa aliena, com per eixemple la del País Valencià.
Els politics catalans són la vergonya botiflera del país, ha venut Catalunya i representen la traició més descarada al poble català.
com diria na iaia d’en Cioràn, aixó es el que hi ha, es el que hi ha, i no podem fer-hi res.