Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

10 d'abril de 2012
0 comentaris

Un núvol blanc (Take, 12/15)

En Take anava pujant i pujant, i a mida que s’enlairava gaudia de la vista que se li obria quan mirava cap avall. La pedra l’havia enviat cap dalt amb una direcció completament nova, i va veure que sobrevolava una ciutat bastant gran. Entre turons i mar.

A mida que s’enlairava va notar que probablement feia poc que havia plogut per allà, perquè l’aire estava ple de petites gotes d’aigua. “Pobres infra-rojos”, va pensar, “això és una trampa per a ells. Si intenten travessar-ne alguna ja han begut oli, perquè un cop entrin a una d’aquestes gotetes ja no en sortiran”.

Mentre continuava pujant es preguntava què li passaria a ell si intentés travessar una gota d’aigua.

– Més val que no ho provi. No fos cas que em passés com als pobres infra-rojos…

I en Take pujava i pujava, més preocupat per no coincidir amb una d’aquelles gotetes d’aigua que no pas per descobrir cap on anava. Així que quan va veure que just al davant hi tenia un immens núvol blanc no va saber com reaccionar… estava molt espantat: milions i milions de gotes d’aigua juntes, i pensar que fins feia un moment ell es preocupava per si se’n trobava una! De tanta por com tenia no va poder ni pensar. S’ho va trobar tot fet: així que va arribar al núvol i va xocar amb la primera gota d’aigua en va sortir rebotat… cap avall.

Un cop se li va passar l’ensurt en Take va voler analitzar què li havia passat amb el núvol. Havia xocat amb una gota i n’havia sortit rebotat. Però encara hi havia més. Després de tant de temps navegant en Take havia après a molt bé a orientar-se, i es va adonar que de fet la seva direcció pràcticament no havia canviat amb el xoc. Simplement, enlloc de pujar ara baixava, però a part d’això la resta de la seva trajectòria continuava igual.

– Abans anava cap el sud-oest, i ara també, però enlloc d’anar cap dalt vaig cap avall…

El núvol l’havia reflectit com un mirall. Havia sortit rebotat del núvol com les boles de billar després de topar contra el marge de la taula: l’angle de sortida era el mateix que el d’entrada. Així és com la llum es reflecteix.

Bé, no ens hem d’estranyar que la llum reboti com les boles de billar. Ja havíem dit al començament del conte que ens podríem imaginar en Take com una boleta de billar… Te’n recordes?

(continuarà)

Quin president?
25.08.2009 | 9.54
Diferències i geometria
06.10.2015 | 11.47

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.