Eureka!

Florència i Pisa són, amb el permís de Siena, les perles de la Toscana. La torre inclinada, el ponte vecchio, la galeria dels Uffizi, la piazza della Signoria… La terra del Renaixement, dels Medici i dels paisatges de Leonardo…

Segurament no us calen més motius per incloure aquesta regió en l’agenda de futurs viatges. Però del que no són conscients els milers dels turistes que cada dia visiten aquestes ciutats és que arreu hi ha testimonis de la revolució científica amb què el pisà més il·lustre de la història, Galileu Galilei, va enterrar definitivament l’Edat Mitjana.

A la seva ciutat natal els turistes en concentren en un sol punt: la plaça dels miracles. Allí hi ha els tres edificis més visitats de Pisa: el baptisteri, la catedral, i el seu campanar, la famosa torre inclinada. A la catedral hi va descobrir, amb vint-i-pocs anys, la llei del pèndul perquè un dia que el sermó no era gaire interessant es va fixar en les oscil·lacions de les làmpades que penjaven del sostre. Amb el seu pols en va calcular el període quan es movien poc -poc espai recorregut a poc a poc- i el va comparar amb els períodes quan els corrents d’aire els donaven embranzida -desplaçaments llargs fets de pressa- i va fer el seu primer gran descobriment: les làmpades trigaven el mateix a completar les petites oscil·lacions que les grans.

També sabem que es va pujar a dalt d’un edifici per deixar caure bales de diferent pes. Tothom creia que les més pesades arribarien abans a terra perquè caurien més de pressa. Ho havia dit Aristòtil dos mil anys enrere i en tots aquests segles ningú havia gosat portar-li la contrària. No fins que Galileu, des de dalt d’aquell edifici, va comprovar que si fa no fa totes trigaven el mateix a arribar a terra. Segons la llegenda, va fer aquest experiment a la torre inclinada. No en tenim cap prova, però és probable que fos així per una raó molt simple: era l’edifici més alt de la ciutat.

Florència és una ciutat preciosa, amb més coses per veure de les que podem abastar amb unes vacances. Però n’hi ha prou amb esgarrapar una hora per visitar el palazzo Castellani, un edifici del segle XI adjacent a la galeria dels Uffizi. Allí hi ha el museu d’Història de la Ciència, que pràcticament està dedicat monogràficament a Galileu. Hi ha algun dels molts telescopis que ell mateix es va construir, i amb els que va descobrir les fases de Venus, muntanyes i cràters a la Lluna, taques al Sol, satèl·lits a Júpiter… També hi ha unes reproduccions dels plans inclinats amb què va estudiar el moviment dels cossos; i si teniu sort potser us en faran una demostració, encara que no estigui prevista.

I ja que heu arribat fins aquí, podeu creuar l’Arno pel ponte vecchio i arribar-vos fins la basílica franciscana de la Santa Croce. Allí hi ha enterrat Galileu, amb la seva filla Virginia. També hi ha les tombes de Michelangelo i de Rossini. I si amb això no en teniu prou, alguns dels frescos que la decoren són d’en Giotto.

(Article publicat al bloc Recerca en acció, 05/07/2010)