És un titular contundent, però més que titllar la reacció del govern espanyol de fanàtica el que fa és burlar-se’n, perquè fa referència a una sèrie de gags dels Monty Python. Dit d’una altra manera, és com si un diari d’aquí encapçalés la notícia amb un “El saben aquel que diu…”
Els gag dels Monty Python eren més o menys sempre el mateix. Començaven amb una escena quotidiana de l’actualitat –ambientada a la feina, a la cuina, o la parada de l’autobus. La conversa que mantenien els protagonistes era absolutament banal, sense tensions, sense conflictes, sense cap interès, i de sobte tres personatges tronats –vestit com els inquisidors de l’Edat Mitjana- interrompien l’escena. L’aparició d’aquells tres personatges fora de qualsevol context deixava tothom tan astorat que només encertaven a dir un “no m’esperava això”. Aleshores els Monty Python deixaven anar la frase del gag: Nobody expects the Spanish Inquisition (ningú s’espera la Inquisició espanyola).
A partir d’aleshores aquests tres personatges agafaven el protagonisme. Fora de lloc i de temps, els tres inquisidors no feien por sinó el ridícul. Tot plegat, surrealista. El gag s’acarnissava amb la seva estupidesa: uns pretensiosos que s’embolicaven amb llargues frases que anaven de contradicció en contradicció, i que trufaven –atenció- amb furibundes amenaces que no feien por a ningú. Res de res.
Per molt que digués el contingut l’article, res en ell era tan contundent com el seu titular. “The Spanish Inquisition” no és cap referència històrica al fanatisme i la intolerància sinó a l’humor absurd. “The Economist” no criticava el govern espanyol, se’n fotia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!