Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

10 de desembre de 2008
2 comentaris

Teories gremials: la caiguda de l’imperi romà

Saber y ganarTothom escombra cap a casa seva. També en ciència, de manera que cada gremi elabora les seves pròpies teories i avui m’agradaria parlar-vos de les tres que conec per explicar la caiguda de l’imperi romà.

La que en podríem dir oficial, la favorita dels historiadors, és la versió segons la qual l’imperi va caure víctima de les noves polítiques que van portar la pau a canvi d’afeblir-ne l’economia. L’imperi es nodria de la mà d’obra dels esclaus, de manera que la seva supervivència necessitava de contínues guerres que aportessin un flux continu de presoners per a ser utilitzats com esclaus. L’ampliació del dret a la ciutadania romana només es podia mantenir incrementant encara més l’aportació de nous esclaus amb més conflictes bèl·lics; però la pax romana que tant s’ha lloat per l’estabilitat social que va dur va enfonsar el model econòmic, i amb ell el polític. Roma no podia conviure amb la pau.

És una explicació que, dissortadament, té sentit i -en part per això, en part per la combinació d’elements polítics i econòmics- és de bon tros la favorita dels historiadors. Però no és l’única que hi ha.

També hi ha una versió mediambiental, que es basa en el fet que les ordes bàrbares que van assotar l’imperi van arribar a Europa “coincidint” amb un canvi climàtic que va malmetre les collites a les planúries asiàtiques. La gana, més que el somni de glòria, seria el què va dur els huns d’Àtila des del Volga fins a les portes de Roma. Els defensors d’aquesta teoria ens expliquen que no és cap excepció històrica, perquè la decadència dels imperis maia i asteca també coincideix amb uns canvis climàtics a les seves regions.

Els químics també tenen la seva pròpia teoria sobre la decadència de l’imperi romà: saturnisme. Aquesta malaltia -que hauria estat produïda per intoxicació pel plom de les copes amb què bevien- explicaria perquè de cop i volta la follia esdevé un fet tan usual en les famílies dels seus emperadors. Cal·lígula, Claudi, Neró…. entre tots no en fan un.

Suposo que hi ha unes quantes teories més corrent per altres facultats i és possible que més d’una tingui dret a reclamar el seu granet de sorra. Però jo em quedo amb l’explicació més ortodoxa, encara que no pas per criteris polítics o econòmics… sinó geomètrics. Un imperi que necessiti expandir-se contínuament està abocat al col·lapse atès que la seva població creixerà amb la seva superfície (una distància al quadrat) mentre que la seva frontera -que és qui la nodrirà d’esclaus- només creix com una distància lineal.

Immersió! Quina immersió?
09.03.2012 | 12.25
Simplement, ser normals
25.09.2013 | 12.10
Fora de test
23.06.2012 | 12.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Tal com va deia Edward Gibbon, que va escriure la fabulosa obra “The History of the Decline and Fall of the Roman Empire”: no ens hem de sorprendre amb el fet que l’imperi romà finalment caigué, ens hem de sorprendre pel fet que perdurés durant tant de temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.