Eureka!

Diuen que la veritat és la primera víctima de qualsevol guerra. Sovint, els vencedors també aconsegueixen que aquesta baixa s’estengui més enllà de la guerra, ja sigui en forma de manipulació històrica o de l’oblit que fomenten per amagar els seus crims. És el cas de la guerra civil espanyola.

Aquest llibre és fruit d’un exhaustiu exercici de recerca història. No és un llibre sobre el conflicte bèl·lic pròpiament dit, sinó sobre el conflicte civil. Les dates, xifres, discursos i noms propis que hi trobem no ens informen sobre el front d’Aragó o la batalla de l’Ebre, sinó de les atrocitats de la repressió que es va dur a terme a les dues rereguardes i que, un cop acabada la guerra, continuà durant els primers anys del franquisme.

Es calcula que en els tres anys de guerra unes 300.000 persones van morir en els enfrontament entre els dos exèrcits. A la rereguarda, un mínim de 200.000 van ser assassinades, la majoria d’elles durant els primers sis mesos. El llibre cobreix els crims a ambdues rereguardes, però tant en les xifres d’assassinats, com el moment i en els discursos dels màxims dirigents hi trobem diferències substancials entre ambdós bàndols. Diferències que duen l’autor a concloure que més enllà d’usurpar el poder, l’objectiu dels rebels era exterminar tota oposició als seus interessos i als seus ideals. Per això fa servir el terme holocaust.

Potser ara, que s’escau el setanta-cinquè aniversari de tants crims (les bombes del Coliseu o de Sant Felip Neri, les execucions de Josep Suñol o de Carrasco i Formiguera…) és un bon moment per rescatar de l’oblit tant les víctimes com els seus botxins. I dir les coses pel seu nom.

L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després
Paul Preston
Any 2011
Editorial Base
905 pàgines

(Publicat a Recercat (abril 2013), butlletí electrònic de la Generalitat de Catalunya)