No és una qüestió menor, perquè el tipus de recerca que es fa depèn força de qui la finança: rere la recerca més propera al mercat hi solem trobar el sector privat, mentre que la recerca més allunyada del mercat depèn més del finançament públic.
És per això que quan la Unió Europea va situar la recerca i el desenvolupament (R+D) al nucli de la seva estratègia de creixement econòmic es va fixar dos objectius: destinar el 3% del seu PIB a l’R+D, i que dos terços del finançament l’aportés el sector privat.
On era Catalunya l’any 2002, quan la UE es va fixar aquests dos objectius? Com als acudits, hi ha una bona notícia i una de dolenta. La dolenta: érem molt lluny del primer objectiu (només hi destinàvem l’1,18% del PIB). La bona: complíem plenament el segon objectiu (el sector privat aportava el 67% del finançament). Dit d’una altra manera: teníem les proporcions correctes però ens fallava el factor escala. Ens calia multiplicar-ho tot per 2,5.
On som ara? De nou, hi ha una bona notícia i una de dolenta. La bona és que ha augmentat la despesa en R+D (ara és l’1,50% del PIB). La dolenta, que hem perdut les proporcions i ara el sector privat només aporta el 54% del finançament.
Què ha passat? A grans trets, el sector públic ha multiplicat per dos la seva aportació a l’R+D, mentre que el sector privat l’ha mantingut al nivell del 2002. Segurament us sorprendreu, però si el finançament del sector privat hagués crescut amb la mateixa intensitat amb què ha crescut el del sector públic actualment la despesa en R+D a Catalunya seria el 2,1% del PIB. Per sobre de la mitjana de la UE!
Com ho interpretem? Qui vulgui pot dir que el sector públic ha fet els deures però el privat no. Però qui consideri que els dos sectors han der ser permeables l’un amb l’altre més aviat pensarà que -amb tots els encerts que ha tingut- la política de recerca ha fet un gran esforç de finançament però no ha estat capaç d’arrossegar finançament privat. Probablement, aquest és el gran repte que tenim al davant.
(Article publicat al bloc de Política Econòmica i Treball d’ERC, 11/05/2015.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!