Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

19 de desembre de 2011
0 comentaris

R+D en temps de crisi: (2) origen del finançament

En dades macroeconòmiques, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol, el 2009 va ser el primer any de crisi, i això va quedar reflectit en el finançament de l’R+D tant per part dels sectors públic com privat, i del provinent de l’estranger.

Per primera vegada en molt de temps, l’any 2009 tant a Catalunya com a l’Estat espanyol el PIB va decréixer respecte l’any anterior. En ambdós casos en prop del 3,5%. En xifres absolutes, el finançament de l’R+D també va disminuir respecte l’any anterior, però bastant menys del que havia caigut el PIB, de manera que la xifra de finançament de l’R+D respecte el PIB va augmentar (de l’1,61% a l’1,68% a Catalunya, i de l’1,35% a l’1,38% al conjunt de l’Estat).

Amb les dades desagregades que facilitat l’Institut d’Estadística de Catalunya podem analitzar com es va comportar cada un dels tres grans sectors finançadors (sector públic, sector privat i estranger) en aquesta situació. A grans trets, el comportament a Catalunya és el mateix que a l’Estat. En xifres absolutes, el sector privat disminueix el seu finançament mentre que el públic l’augmenta. En xifres relatives -percentatge sobre el PIB- el sector privat –format pel sector empresarial i les institucions privades sense afany de lucre- es va mantenir en el 0,89%, mentre que el públic va passar del 0,62% al 0,68% i és el gran motor de l’increment global.

Si comparem la situació actual (any 2009) amb la del 2002 veurem que les tres fonts de finançament (sector públic, sector privat i estranger) han incrementat el seu finançament, de manera que en conjunt hem passat d’un finançament total de l’1,19% del PIB a l’1,68%. Però durant tot aquest període, el sector públic ha incrementat el seu finançament amb molta més intensitat que el privat, perquè mentre en aquests 7 anys el sector públic ha més que doblat el seu finançament (del 0,33% del PIB al 0,68%) el sector privat l’ha incrementat en poc més del 10% (del 0,80% del PIB al 0,89%). En altres paraules, per cada euro addicional que el sector privat ha posat en el finançament de l’R+D el sector públic n’ha posat gairebé quatre.

Sóc incapaç de jutjar si aquestes xifres indiquen que el sector privat “no ha fet prou la feina” o si les hauríem d’interpretar com que el finançament públic “no ha estat gaire eficaç a l’hora d’arrossegar finançament privat”. En qualsevol cas, com als acudits, hi ha una bona notícia i una de dolenta: la bona és que el sistema de recerca català ha millorat considerablement el seu finançament en aquests anys, i la dolenta és que s’ha anat allunyant gradualment de la relació de l’any 2002 on el sector privat aportava 2/3 del finançament total.

A la gràfica inferior hi ha representada l’evolució del finançament de l’R+D segons l’origen dels fons. Les xifres a l’interior de cada barra indiquen el finançament de cada sector com a percentatge en relació al PIB, i els nombres en negreta a la part superior de la gràfica indiquen el finançament global (la suma de les aportacions dels tres sectors). L’alçada de cada barra és el pes relatiu de cada sector en el finançament total, el valor de la qual el dóna l’eix d’ordenades. Llegint els números de l’interior de les barres queda clar que tots els sectors han augmentat el seu finançament. Mirant l’evolució d’on se situa la frontera entre els sectors privat i públic queda clar que el públic ha anat guanyant protagonisme en detriment del privat.

Evolució (2002-2009) del finançament de l’R+D a Catalunya segons l’origen dels fons

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.