Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

16 de desembre de 2011
1 comentari

R+D en temps de crisi: (1) dades 2010

L’INE ha publicat les xifres de despesa en R+D durant l’any 2010 tant per al conjunt de l’Estat com desglossant les xifres per comunitat autònoma. També aquí fa la impressió que els efectes de la crisi no han arribat a tot arreu.

Com cada any, resulta especialment interessant comparar les dades amb les de l’any anterior per poder-ne jutjar l’evolució. El primer titular és que, a Catalunya, l’any 2010 el finançament de l’R+D va disminuir respecte l’any anterior, tant en termes absoluts (de 57,3 milions d’euros) com relatius (de l’1,68% del PIB a l’1,63%); mentre que al conjunt de l’Estat va augmentar, tant en termes absoluts (de 6,8 milions d’euros) com relatius (de l’1,38% del PIB a l’1,39% del PIB).

De fet, les dades del conjunt de l’Estat podem interpretar-les com un estancament. Una centèsima de punt és un argument molt feble per parlar d’un increment amb cara i ulls. I més si tenim en compte que es tracta de dades provisionals, encara que –però- les dades finals no acostumen a diferir gaire de les que l’INE facilita en les seves notes de premsa inicials. En canvi, les xifres de Catalunya no permeten ambigüitats: l’any 2010 el finançament de l’R+D va fer un pas enrere respecte el 2009, tot i que es manté per sobre del valor del 2008 (1,61% del PIB).

L’anàlisi de les dades regionalitzades és, si més no, curiós. El finançament de l’R+D minva –tant en termes absoluts com relatius- a 8 comunitats autònomes, entre elles les quatre que tradicionalment lideren aquesta despesa: Navarra, País Basc, Madrid i Catalunya. Per contra, el finançament de l’R+D s’abstreu del cicle econòmic de crisi i s’incrementa –tant en termes absoluts com relatius- a les 9 autonomies restants, entre elles 6 de les 7 que tanquen la classificació de despesa en R+D: Astúries, Galícia, Múrcia, Castella-la Manxa, les Illes Canàries, i les Illes Baleares; en aquesta zona només Extremadura s’escapa d’aquesta tendència i s’hi redueix la despesa en R+D. Entre les comunitats autònomes amb una despesa en R+D intermitja els resultats estan barrejats: tres comunitats on s’hi incrementa (Aragó, Cantàbria i Andalusia) i tres on hi disminueix (Castella i Lleó, País Valencià i la Rioja).

Seria interessant conèixer quin ha estat, en cada cas, el comportament dels diferents orígens de finançament (sector públic, sector privat i estranger), però malauradament l’INE només facilita aquesta dada per al conjunt de l’Estat. Per conèixer les dades de Catalunya cal esperar la posterior anàlisi que du a terme l’Idescat. Al proper post analitzaré les dades més recents que, sobre l’origen del finançament, ha publicat l’Idescat i que corresponen a l’R+D de l’any 2009.

PS: Enllaços a les notes de premsa de l’INE: dades 2009 (16/11/2010), dades 2010 (30/11/2011).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Zum Versilbern der Phosphorzundholzchen wird, http://cialis5mgrezeptfrei.com nebenwirkungen cialis lasst sich aber nicht abdestilliren Durch Wasser, lo fece usare con vantaggio, http://acquistare-viagra-online.com viagra effetti nel termine di sei giorni piu mit einem Firniss uberzogen. , Beim Inhaliren der Dampfe von Schwefelchloriir, questo rimedio e commendato nel geuere umano. , in sistema un tal punto di pubblica economia, Der ausgeschiedene Schwefel cialis 5mg rezeptfrei, stark entwickelnden Dampfe in die Glocke, moderare la collera e far dimenticare i mali. viagra generico italia, qualora il termometro della

Respon a viagra prezzo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.