Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

3 de desembre de 2008
0 comentaris

R+D a Catalunya el 2007: 1,48% del PIB

Les dades, que ahir va publicar l’INE, representen un increment interanual respecte el 2006 del 0,05% del PIB, considerablement per sota dels objectius fixats.

Tot i que aquestes dades són només un avanç, l’experiència dels darrers anys indica que les xifres definitives com a molt podrien variar una centèsima de punt amunt o avall. De manera que són prou bones per identificar tendències.

Si volem veure l’ampolla mig plena ens podem fixar amb què amb aquest increment interanual -cinc centèsimes sobre 1,43 és el 3,5%- l’any 2014 la despesa en R+D a Catalunya s’igualaria amb la mitjana de la Unió Europea, que fa anys que s’ha estancat al voltant de l’1,84% del PIB. Cal estar a l’aguait amb aquest any.

Però no podem ignorar que aquestes mateixes dades permeten lectures substancialment diferents. Amb aquests increments interanuals –que estan en la línia del dels anys anteriors- no s’assoliria la xifra del 2% del PIB –l’objectiu de l’actual Govern per al 2010- fins al 2016. Sembla fins i tot ridícul recordar ara els compromisos de l’estratègia de Lisboa -3% del PIB el 2010- o fins i tot els de l’actual Pla de Recerca i Innovació de Catalunya: 2,1% del PIB el 2008.

En relació amb l’Estat, podríem dir que, en línies generals, Catalunya “manté les distàncies”. Si analitzem l’evolució de les xifres d’ençà del 2005 –any de l’última revisió metodològica- veiem que Catalunya es manté en quart lloc entre les comunitats autònomes de l’Estat, per darrera de Madrid, Navarra i el País Basc; i per sobre de la mitjana estatal. Les distàncies amb Madrid (la comunitat que encapçala el rànquing) i amb la mitjana estatal es mantenen bastant estables, atès que en aquests 3 anys només han variat una centèsima de punt, de manera que les xifres de Catalunya estan actualment un 0,48% del PIB per sota de les de Madrid i el 0,21% del PIB per sobre de la mitjana estatal.

En línies generals, les comunitats amb menor despesa en R+D són les que tenen els majors increments interanuals (Castella-la Manxa, Múrcia, Galícia, Illes Balears, Castella i Lleó…). És lògic perquè són justament aquestes, les que estan més en precari, les que tenen més camp per recórrer i on és més fàcil que un nou esforç repercuteixi substancialment en l’escenari final. A aquesta tendència general, però, hi ha una excepció notable: el País Basc, que amb el segon increment interanual més gran en termes relatius i el primer en termes absoluts (de l’1,60% a l’1,87% del PIB) probablement l’any 2007 ja es va situar per sobre de la mitjana de la UE.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.