Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

2 de maig de 2012
0 comentaris

L’arc de Sant Martí (Take, 13/15)

Havíem deixat en Take caient en picat. Ha sobrevolat per sobre d’aquella ciutat i ara tot just comença a deixar-la enrere. El xoc amb el núvol li ha fet perdre la por a les gotes d’aigua. Ara ja no l’amoïna que hi hagi gotetes d’aigua per tot arreu. Es relaxa i s’anima a xerrar amb un fotó vermell que té al costat i va en la mateixa direcció que ell. Com començaries una conversa amb un estrany? A en Take se li acut parlar del temps:

– L’aire és molt humit per aquí. Això està ple de gotes d’aigua…

– És que ha plogut fins fa poc. Un bon xàfec.

– Doncs allà baix, a aquella ciutat d’allí, hi deu fer bastant de xafogor!

– Sí. Se’n soler queixar.

Sovint passa que no saps amb què parlar amb algú que acabes de conèixer. Parles del temps o de qualsevol coseta que no interessa a cap dels dos. Però a vegades, sense saber com, surt un petit comentari i tots dos descobreixen alhora que hi ha alguna cosa que els encanta a tots dos. A vegades és un equip de futbol, a vegades un cantant, un humorista, o un personatge històric… En Take estava tan capficat buscant algun tema de conversa que podés ser interessant que no es va fixar en que el fotó vermell s’anava apartant d’ell de mica en mica.

Quan es va adonar va fer un xiscle. No entenia què havia passat. Fa un moment anaven tots dos junts  en la mateixa direcció, i ara s’anaven separant de mica en mica. Què havia passat? Qui havia canviat de direcció?

– Tots dos hem canviat de direcció, Take. Que no ho has notat?

– No. Quan he canviat jo de direcció?

– Tots dos hem canviat de direcció al mateix temps, Take. Quan hem entrat en aquella gota d’aigua i quan n’hem sortit.

– Que hem entrat i sortit d’una gota d’aigua?

– Sí, Take. Hem entrat i hem sortit. Et veig molt despistat… Quan hi hem entrat tots dos hem canviat de direcció. I quan hi hem sortit hem tornat a canviar. És el fem cada vegada que passem de l’aire a l’aigua. I com que cada color agafa una direcció lleugerament diferent, i tu ets blau i jo vermell ens estem separant.

– En travessar la gota d’aigua? És per la llei de la refracció, oi? La mateixa que fa que el tros d’una cullera dins d’un got d’aigua sembli que no encaixi amb el tros que queda fora…

– Sí, Take.

– No sabia que per cada color era diferent.

– Doncs ara ja ho saps Take. És per això que a vegades veiem l’arc de Sant Martí, perquè les gotes d’aigua fan que veiem els colors per separat. Quan estem tots els fotons junts la llum es veu de color blanc, però les gotes d’aigua ens separen i aleshores es veuen tots els colors separats. Això és l’arc de Sant Martí… Adéu, Take, no saps com t’envejo, perquè aquella gota d’aigua t’ha enviat de dret cap Barcelona.

(continuarà)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.