Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

27 de març de 2012
0 comentaris

La pedra fluorescent (Take, 11/15)

En Take estava a punt d’aconseguir-ho. Tenia el terra ben a prop. Estava molt concentrat en evitar el xoc amb les molècules de gas de l’atmosfera, però tot i amb això va reconèixer cap on anava. Va veure el mar, i una serralada de muntanyetes que anava més o menys paral·lela a la costa. Cauria entre el mar i les muntanyes…

Hi havia moltes ciutats, una al costat de l’altra. Algunes estaven enganxades amb la del costat, a les altres els faltava ben poc. I al mig de totes elles, hi va reconèixer… Barcelona. Però només hi volarà per sobre, perquè tal i com va passarà de llarg i caurà una mica més al nord. Quina gràcia! tant parlar d’Einstein i al final veurà, ni que sigui des de l’aire, una ciutat que el declarà hoste il·lustre quan aquest físic la visità durant una setmana… Però en Take només volarà per sobre de Barcelona. No podrà passejar pels mateixos carrers per on va passejar Einstein, ni entrar als edificis on ell va ser.

De fet, en Take no caurà a cap ciutat. Se’n va de dret a un bosc no gaire tupid que hi ha nord enllà. Amb herbes, clapes de terra, i bastantes pedres… Una pedra! Hi ha una pedra que cada cop veu més a prop… “si xoco amb ella rebotaré, i qui sap cap on aniré aleshores”, pensa en Take.

Va de dret a la pedra però no en surt rebotat. La pedra se’l queda un instant. En Take es desorienta, “què em vol fer aquesta pedra?” De cop i volta nota que la pedra el llença cap amunt, cap al cel…

-He d’esbrinar dues coses. Primer: què m’ha fet la pedra? Segon: si ara que vaig cap amunt faré com aquells infra-rojos i acabaré sortint de la Terra?

Aviat troba la resposa a la primera pregunta. La pedra li ha robat energia! No té res d’estrany, les pedres també estan formades per àtoms i electrons, com les mol·lècules de l’atmosfera, i per tant també poden robar energia als fotons. En Take n’ha perdut una mica més, i ara ja no és un fotó ultra-violat… ara és un fotó visible… de color blau. La pedra l’ha convertit en un fotó de llum visible! Se n’alegra, perquè no li feia cap gràcia això de ser un ultra-violat després de saber que podria ser tan perillós.

D’això de convertir fotons ultra-violats en visibles se’n diu fluorescència. No només ho fan algunes pedres, també ho fan les cuques de llum. Per això brillen de nit: perquè encara que sigui fosc són capaces de “fabricar” llum que nosaltres podem veure.

Quanta raó tenien aquells infra-rojos… si en passen de coses a la Terra! Ara a en Take només li falta saber si continuarà anant cap amunt i al final sortirà de la Terra cap l’espai interestel·lar. O bé si encara hi ha alguna altra sorpresa que el pugui fer tornar cap avall…

(continuarà)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.