És el que es dedueix si estem d’acord en que 2 persones són majoria en un col·lectiu de 3. I és el que passa en qualsevol col·lectiu amb un nombre senar de persones: la majoria és la meitat més mig, perquè la resta (la meitat menys mig) són minoria. La meitat més u només són la frontera que separa la majoria de la minoria si el col·lectiu té un nombre parell de persones. Però genèricament, la majoria és la meitat més mig del nombre de persones.
Sí, ja sé què en penseu: que tinc raó, però també que sóc un perepunyetes, que no n’hi ha per tant, i que dient “la meitat més u” ja ens entenem. Això és justament el que més em toca el voraviu, perquè quan algú escriu el verb “haver” sense “h” també ens entenem, i en canvi està molt mal vist.
Ens sembla intolerable que els estudiants acabin el batxillerat fent aquesta mena de faltes d’ortografia, però no donem cap importància a que no sàpiguen (ni ells ni nosaltres) dividir per dos. Perquè calcular la majoria entre dues opcions és simplement això: dividir per dos. Potser pretendre que hi donem importància és demanar massa; però m’agradaria que, com a mínim, en fóssim conscients.
PS Ara que està de moda discutir sobre majories en un possible referèndum aprofitaré per dir que no estic d’acord amb els qui consideren que el “sí” a la independència hauria de ser vàlid amb la meitat més u dels vots. No perquè em sembli poc, sinó perquè em sembla massa: hauria de ser la meitat més mig.
(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 17/06/2013 )
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!