L’informe anual, hereu dels European Innovation Scoreboad que es va començar a elaborar l’any 2005, avalua la innovació de 44 països (els 27 de la UE, 7 del nostre entorn geopolític i 10 competidors globals) a partir d’un conjunt de 25 indicadors, el valor dels quals corresponen majoritàriament als anys 2009 i 2010. L’informe analitza i compara tant el grau d’innovació d’aquests països com la seva evolució i és un instrument per al seguiment del grau d’implementació de la iniciativa Unió per la Innovació de l’estratègia Europa 2020.
En clau interna, l’informe destaca que els països capdavanters són també els que tenen una variació menor entre els seus indicadors, de manera que excel·leixen en tots ells. A més de classificar els 27 Estats en funció del seu índex d’innovació (classificació on encapçalada per Suècia, Dinamarca i Alemanya, i que clouen Lituània, Bulgària i Letònia), l’informe també estudia l’evolució de la valoració de cada Estat membre i de la comparativa entre els índexs de creixement en conclou que es manté –tot i que s’alenteix- un procés global de convergència entre els Estats, de manera que, en general, els menys innovadors creixen més ràpidament del que ho fan els més innovadors.
Amb aquestes dues variables (innovació i creixement de la innovació) per a cada país, l’informe elabora una gràfica on també hi representa els valors corresponents al conjunt de la UE-27, que serveixen de referència per dividir el gràfic en quatre quadrants (vegeu imatge). Al quadrant superior dret hi trobem els països que tenen tant una innovació com un creixement superior a la mitjana de la UE (Alemanya, Finlàndia, Països Baixos i França); al quadrant superior esquerre els països amb una innovació superior a la mitjana però un creixement inferior (Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit, Àustria, Luxemburg i Irlanda); a l’inferior dret els països amb una innovació per sota de la mitjana però amb un creixement per sobre de la mitjana (Xipre, Eslovènia, Estònia, Itàlia, Txèquia, Portugal, Grècia, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia, Lituània, Letònia, Romania i Bulgària); i al quadrant inferior esquerre, amb els països que tenen valors per sota de la mitjana tant per a la innovació com per al seu creixement (Espanya). És el primer cop, des que s’elabora aquest informe que en aquest quadrant hi ha un únic país.
Innovació i creixement de la innovació a la UE (font: IUS 2011). Codi de països: Suècia (SE), Dinamarca (DK), Alemanya (DE), Finlàndia (FI), Bèlgica (BE), Regne Unit (UK), Països Baixos (NL), Àustria (AT), Luxemburg (LU), Irlanda (IE), França (FR), Eslovènia (SI), Xipre (CY), Estònia (EE), Itàlia (IT), Portugal (PT), Txèquia (CZ), Espanya (ES), Hongria (HU), Grècia (GR), Malta (MT), Eslovàquia (SK), Polònia (PL), Romania (RO), Lituània (LT), Bulgària (BG) i Letònia (LV).
Pel que fa als altres països analitzats, l’informe destaca que Suïssa obté una valoració per sobre dels 27 països de la UE; que els creixements de Croàcia, Sèrbia i Turquia són molt superiors a la mitjana de la UE; que els EUA, Japó i Corea del Sud continuen per sobre de la mitjana de la UE, i que -si bé el gap amb el Japó s’ha reduït una mica- la distància amb els EUA es manté i la UE perd terreny en relació a Corea del Sud. Per contra, la UE treu millor nota que Austràlia, Canadà, Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, si bé també destaca que la Índia i la Xina han reduït distància de manera considerable (en el cas de la Xina, per tercer any consecutiu).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!