La setmana passada, el conseller Huguet va anunciar uns canvis al sistema català d’R+D. Uns canvis que en coincidir amb la crisi del govern Zapatero han passat bastant desapercebuts, però dels que m’agradaria parlar-ne.
La nota de premsa és del proppassat 3 d’abril, i s’hi anuncien dues coses. Una és l’agrupació de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Fundació Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) en una única entitat destinada al finançament de la recerca. L’altra és la creació d’una agència (Agència de Recerca de Catalunya) amb la finalitat de gestionar els centres de recerca participats per la Generalitat, que ja són més de quaranta i entre els que n’hi ha de tant destacats a nivell internacional com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
D’ambdues propostes en destacaria el mateix: són una aplicació gairebé literal d’alguns dels compromisos del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) que es va signar l’octubre passat. M’agrada destacar això perquè he sentit tota mena de comentaris sobre aquestes dues accions. Com us podeu imaginar, “tota mena de comentaris” vol dir que n’he sentit tant en positiu com en negatiu. A mi, personalment, em semblen molt positives pel “simple fet” que siguin transposicions gairebé literals de compromisos del PNRI. En tinc prou amb això, perquè fa de mal contradir un Pacte que el Govern de la Generalitat ha acordat amb partits polítics (tant al govern com a l’oposició), CSIC, universitats, centres de recerca, sindicats, organitzacions empresarials, cambres de comerç, caixes d’estalvis…
Però tot i que en tindria prou amb això per veure amb bons ulls aquestes dues accions m’agradaria afegir-hi alguns comentaris. Són evidentment un intent d’agrupar alguns dels agents del nostre sistema de finançament de l’R+D que tal i com està ara em sembla massa atomitzat. Em sembla bé que es vulgui concentrar, amb una clara analogia amb el que ACC1Ó significa per a la governança del sistema d’innovació. També és un intent d’allunyar la gestió dels centres de recerca dels nuclis de direcció política.
No sóc cap ingenu i sé que dur aquestes intencions a la pràctica no serà ni ràpid ni senzill. Però em sembla molt positiu que enlloc de la tàctica del “qui dia passa any empeny” s’hagi tingut el valor de prendre la decisió de tirar-ho endavant, fent front al que s’hagi de fer front. I me n’alegro que aquestes mesures tinguin el recolzament explícit de tots els agents adherits al PNRI. Que, com podeu comprovar, en són uns quants!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!