Eureka!

La Generalitat va idear la convocatòria Beatriu de Pinós amb l’objectiu de promoure la internacionalització del sistema català de recerca. La convocatòria compta amb dues modalitats, una per finançar la mobilitat “de sortida” (estades a l’estranger) i l’altra per finançar-ne “l’entrada” (per incorporar investigadors de l’estranger).

Els dos principis que regeixen la política catalana d’R+D són la internacionalització i l’excelència. En conseqüència, com a totes les altres convocatòries competitives de la Generalitat, ni la nacionalitat dels investigadors és cap requisit ni existeix cap mena de quotes. Dit d’una altra manera, la modalitat “de sortida” no és per a investigadors catalans sinó per a investigadors “del sistema català”. És a dir, que s’hagin titulat (llicenciatura, grau o doctorat) al sistema universitari català, amb independència de quina sigui la seva nacionalitat. De la mateixa manera, la modalitat “d’entrada” és per incorporar al sistema català  d’R+D (universitats, centres de recerca o fundacions hospitalàries) investigadors provinents de l’estranger, amb independència de quina sigui la seva nacionalitat (tant poden ser estrangers com catalans).

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) gestiona aquesta convocatòria, les dues modalitats de la qual van néixer oferint contractes de dos anys. Ara fa quatre anys, l’AGAUR -d’acord amb la Direcció General de Recerca, que finança la convocatòria- va presentar a la Comissió Europea una proposta per ampliar els dos anys de la modalitat “de sortida” amb un tercer any perquè l’investigador pugui reincorporar-se al sistema català  d’R+D. Tot i que convocatòria (Cofund) a què l’AGAUR va sotmetre la seva proposta és molt selectiva, va aconseguir que la Comissió Europea cofinanciï al 50% aquest any addicional a través de les seves accions Marie Curie de foment de la mobilitat.

M’ha semblat que ara, que l’administració pública en general -i la catalana en particular- i l’eficàcia dels seus treballadors són tan qüestionats, era un bon moment per fer un reconeixement a la capacitat d’alguns d’ells per aconseguir millores per al nostre sistema.

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 16/01/2013)