Eureka!

L’estratègia Europa 2020 identifica un conjunt de 8 indicadors, per als que fixa un objectiu per al conjunt de la UE, que en mesuren el grau d’assoliment. Cada estat membre té la capacitat de modificar aquests objectius per adaptar-los a la seva realitat. Així, per exemple, s’entén que l’objectiu col·lectiu d’assolir que la despesa en R+D sigui del 3% del PIB l’any 2020 admeti percentatges de despesa diferents a Suècia (que actualment ja finança l’R+D amb el 3,42% del seu PIB) que a Romania (que actualment només hi destina el 0,47%).

En el cas de l’indicador referent a la despesa en R+D hi trobem transposicions fàcilment assolibles (però poc ambicioses) com la de Xipre, que es fixa per al 2020 exactament la mateixa intensitat de despesa que tenia l’any 2010: el 0,50% del seu PIB. A l’altre extrem hi trobaríem objectius excessivament optimistes, com el de Romania que es compromet a passar d’una despesa del 0,47% al 2,00% del PIB en només 10 anys. També val la pena mencionar els casos del Regne Unit (que no es fixa cap xifra en concret), Grècia (que està revisant el seu objectiu inicial) o Txèquia, que només concreta la xifra corresponent al finançament amb fons públics (1% del PIB).

En qualsevol cas, en la majoria dels casos (cinc dels vuit indicadors) les transposicions que fan els estats no són suficients per assolir l’objectiu col·lectiu. En el cas de la despesa en R+D, per exemple, el compliment als 27 països de les xifres que han fet seves suposaria  una despesa en R+D equivalent al 2,7% del conjunt del PIB de la UE, per sota del 3% fixat.

Pel que fa a l’Estat espanyol, que l’any 2010 va destinar a l’R+D l’1,39% del seu PIB, expressa el compromís d’assolir un 3% de despesa l’any 2020. D’altra banda, també val la pena destacar que en un dels 8 indicadors la situació espanyola actual ja supera l’objectiu col·lectiu per al 2020: el de població entre 30 i 34 anys amb educació terciària, que actualment a Espanya se situa en el 40,6%, per sobre del 40% que té el conjunt de la UE. En aquest cas, l’objectiu espanyol és assolir l’any 2020 una xifra del 44%.

Aquestes dades tan positives contrasten, però, amb l’altre indicador relatiu a l’ensenyament: el que fa referència a l’abandonament escolar, on Espanya té un dels percentatges més negatius de tota la UE (el 28,4%) molt per sobre de la mitjana (14,1%) i molt lluny de l’objectiu de la UE per al 2020 (10%). En aquest cas, Espanya s’ha fixat l’objectiu de reduir-lo en 10 anys a gairebé la meitat (del 28,4% al 15%). Aquestes xifres de l’Estat espanyol (positives en educació amb estudis terciaris i negatives pel que fa a l’abandonament escolar) contrasten amb la situació a alguns països de l’antic bloc de l’Est amb uns índexs baixíssims d’abandonament escolar però modestos pel que fa a educació terciària, com ara Txèquia (5,5% i 20,4%, respectivament) i Eslovàquia (4,7% i 22,1%, respectivament).

(Article publicat a l’edició de maig de Recercat, butlletí electrònic de la Generalitat)