Eureka!

Des de fa dues dècades, la universitat de Manheim publica dos cops l’any una classificació dels 500 superordinadors més potents del món. Als informes (disponibles de forma gratuïta a través d’internet) s’hi especifiquen detalls tècnics -com ara el nombre de processadors, l’arquitectura o el sistema operatiu- així com el país i el centre on són i la seva aplicació principal (fonamentalment recerca). En una àrea amb una evolució tan ràpida com aquesta, les classificacions i les estadístiques que facilita són unes eines útils tant per als fabricants com per als usuaris.

Al darrer informe, publicat aquest mes, Linux continua essent el sistema operatiu dels principals superordinadors (de 8 del Top-10, entre ells els cinc primers). Pel que als fabricants, al darrer informe destaca la recuperació del protagonisme d’IBM, que situa cinc dels seus ordinadors al Top-10 (entre ells al primer i tercer lloc) mentre que mig any enrere només n’hi tenia un (i al desè lloc).

Però la comparativa entre diferents informes fa palesa tant la rapidesa amb què evolucionen no només les prestacions dels superordinadors sinó també la seva ubicació geogràfica, on destaca la puixança amb què la Xina i el Japó s’han situat als primers llocs (actualment tenen 3 ordinadors entre els 10 més potents del món), i fins i tot des del novembre del 2009 havien desbancat els EUA del simbòlic primer lloc de la classificació.

Pel que fa a la supercomputació catalana, des de la instal·lació del Mare Nostrum, el Barcelona Supercomputing Centre (BSC) acull el supeordinador més potent de l’Estat espanyol. Si bé la rapidesa amb què evolucionen les prestacions en aquest àmbit es reflecteix en la seva mobilitat en la classificació mundial, on ha passat del 8è lloc (novembre 2005) al 177è (juny 2012).

La propera actualització del llistat està prevista pel proper mes de novembre.

(Article publicat a l’edició de juny de Recercat, butlletí electrònic de la Generalitat)