– Aquí gairebé tots els fotons sou visibles, però d’on jo vinc…
Aquestes paraules li donaven una aire misteriós, i s’hi recreava. Tothom trobava el seu to una mica pretenciós, però ningú s’hi resistia perquè era, de bon tros, el fotó més interessant que corria per allí. I ell se n’aprofitava…
Però a mida que es van anar acostant a la Terra cada vegada hi havia menys fotons que se l’escoltaven, perquè ara hi havia uns altres fotons que cridaven l’atenció de tothom. De la Terra en sortien un grapat de d’infra-rojos, i tothom els acribillava a preguntes per saber què els esperava a la Terra.
– Uff! Allà passen moltíssimes coses. Ja veureu…
– Com per exemple què?
– Fixeu-vos en nosaltres. Quan vam sortir del Sol erem com vosaltres, fotons visibles. Però ara som infra-rojos perquè la Terra ens ha canviat… allà ens hi hem deixat part l’energia que teniem quan vam sortir del Sol.
En Take els va fer un cop d’ull i va veure que, efectivament, gairebé tots eren infra-rojos. Així doncs, era veritat: a la Terra als fotons els passen coses. “Tant queixar-me de que no passava res”, va pensar en Take, “i ara em fa por no saber què m’espera allà abaix…”
(continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!