Eureka!

Els #TuitsDeCampanya d’avui seran sobre el creixement de la xenofòbia i dels discursos d’odi.
Crec que gran part de la culpa és de les esquerres que no s’han atrevit a parlar seriosament de certs temes (el maleït bonisme) i han aplanat el camí als discursos xenòfobs. Perquè quan surt algú i diu quatre veritats que fa temps que tothom sap però ningú gosa dir, aquest algú guanya credibilitat i té carta banca per dir després quaranta bestieses.

I si a això hi afegim la banalització de conceptes com el racisme o l’extrema dreta tenim una combinació letal. La facilitat amb què a vegades es fa servir la paraula racista (us ho han dit mai?) o el donar veu a segons qui per beneficis propis són maneres de banalitzar. Exemples: Recordeu aquella campanya electoral de l’Abascal a cavall (“Empieza la reconquista”, o una cosa així)? Doncs aleshores Vox no tenia representació parlamentària però el PSOE va forçar a que participessin en els debats electorals pensant que això restaria vots al PP. Recordeu l’Ortega Smith cada dos per tres a un programa estrella de TV3? Vox no tenia representació enlloc però s’havien personat com acusació particular al judici de l’1 d’octubre i aquesta gent els donava audiència. Recordeu el pacte a l’Ajuntament de Barcelona dels Comuns amb el racista d’en Manuel Valls per barrar el pas a l’Ernest Maragall i fer Ada Colau alcaldessa? Quina credibilitat tenen ara per parlar de cordons sanitaris?

Que l’esperança de vida s’allargui comporta problemes/reptes (sostenibilitat de pensions, d’assistència sanitària, etc) i a ningú se li acut que acceptar aquest fet i parlar-ne obertament vulgui dir que estiguis en contra de que s’allargui l’esperança de vida. Doncs aleshores per què les esquerres tenen tanta por a acceptar que la immigració també comporta problemes/reptes? Per què acusen de racista a qualsevol que en vulgui parlar? Aquesta covardia banalitza el racisme i deixa el camí obert per als discursos xenòfobs de debò.

Anteriors apunts del Diari de campanya:
Dijous, 21 de novembre